APRENENT DEL NO RES..!.
N’hi ha i, també existeixen els
éssers dicotòmics,
que un jorn et diran que t’estimen molt i, a l’altre sense cap explicació,
et deixaran tirat al bell mig
del camí.
Els voldràs preguntar
el per què d’aquella misteriosa transformació i, res no et respondran;
hi són criatures ambivalents,
que encara, potser,
no han après a sentir-ne
res de res.
Imiten comportaments,
copien emocions, però si escarbotes a dintre d’ells,
cap sentiment dolç
no el trobaràs.
Camaleònics com són,
han desenvolupat les seves qualitats de camuflar-se'n
amb l’entorn.
No t’atreveixis a parlar-los
d’emotivitats, ....No senten res,
ja n’és de ben penós ser-hi
el contenidor de les escasseses,
i, viure una vida sencera,
preocupats per un lluïment
continu.
Sí tens una amistat com
aquesta, ho sento molt per tu.
A recer d’ella,
et sentiràs tan buit i foradat
com aquest <ens> ho és i,
malgrat el teu empeny
perquè alguna cosa s’hi
transmuti, tot per sempre, hi restarà tal qual.
Sí malgrat això, hi vols aprendre
la lliçó: de les indiferències,
dels avortaments,
de treure’n profit del teu proïsme,
de nodrir-te’n de les energies dels altres;
tal vegada, aquesta companyia serà el teu millor mestre.
N’hi ha qui escull els viarons
de les fosquedats,
s’hi enllumenen amb llunes
mentideres, i els seus cossos
se’ls envernissen amb la sang vampiritzada.
Tu, ets el qui ha de dir-ne:
<si> o <no>
Sí desitges romandre arran d'ells,
o enfugir- te per tostemps del seu costat.
Adela Payá i Prats
🌾
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada