UN AFANY MAJOR...!
El meu somni, inundat
de regals màgics
en arribar la primavera,
no podrà entrar-hi al teu
somnieig d’hivern.
El meu n'és fet de càlides
brises i, de flors llucant
al mateix temps, entre les melodies d’arpes endolcides.
Sí has de rebre’m en creuar
el rierol, en farà una mica
de xafogor, i el jersei calent
et sobrarà, millor posat una
samarreta de màniga curta.
Les abraçades lenitives ja hi fa temps què ens escassegen,
car ni puc recordar quina cosa
en sentia enmig dels teus braços.
N’és de ben dificultós
encoratjar-se amb tantes
absències i, amb tantes sofrences, sense cap significat.
No n’és qüestió de trencar
normes, s’anomena dignitat,
amor propi.
Mai no hi seré a recer
d’un rapinyaire,
aspiro a viure al món
de les veritats i, no pas
arran de les engalipades.
Com diu la cançó
què et vagi bonic,
mentrestant desplegaré
les meves ales fins els cels
de purpurines.
Adela Payá i Prats
🌌
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada