ESCALES DE CARGOL..!
Hi van pujar junts, agafats
de les mans,
les escales de cargol.
N’hi havien esglaons que
travessaven núvols i boires,
mai no podies sotjar
on acabaven.
De sobte, ell, s’hi va alliberar
de les grapes d’ella i, la va
sobrepassar per uns graons
de més.
Vas massa lenta li va dir,
vull mantenir-ne el meu ritme
encara que rodolem isolats.
I, ella, sense voler-ho, hi va
entropessar i, va caure
a terra per a començar
de nou el seu recorregut,
aquesta vegada ben a soles,
i, ja donava per fet, que mai
no coincidiria amb ell.
El deler d’ell, n’era ser-hi al
davant;
el d’ella, deixar-li fer
allò què més el satisfeia.
Ja no es tornarien
a clissar mai més...?
Hi van pujar per separat les
escales de cargol,
ben desacoblats.
En arribar ell, al cimall, una
mà misteriosa, el va empentar contra els basaments i, entre
pujades i davallades de cadascun dels dos,
potser, en un instant precís,
es retrobarien novament.
Seguirien pensant en
gambejar absentats
o pel contrari havien
conjecturat de ser-ne un,
a recer de l’altre... ?
Les escales de cargol,
els hi donaria una altra oportunitat de prendre partit per unes decisions alternatives.
Adela Payá i Prats
👀
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada