ARRIBADA DE LES
NEUS...
NEUS...
Conta ovelles i entona
cançons alhora.
En fa sonar la
xirimita;
el pèl rull del
bestiar
s’hi transforma en
un estol
de nuvolades
blanques.
Plovisqueja i, fa
calamarsa,
més endavant en
davallar les
temperatures:
flocs de neu clenxinaran
els cabells castanys
de la
formosa Gaia.
Conta ovelles i entona
cançons alhora.
Amb el so de la
dolçaina
abaixa els
anyells del cel;
la terra amb
metxes blanques
sembla una deessa
majestuosa.
Flors amb
abrigalls d’ermini
volen espolsar-se'n per sobre
d’elles, la
blancor arrecerada,
on uns bufits
dels oreigs capritxosos,
les alliberen de
les seves flassades.
Una família juga
que juga,
s’hi llancen
volves de neví,
tots tres ben
arrissats i, força
enrinxolats,
han cobert els
seus cossos
amb els pelatges
dels xais.
Instants màgics
on la música
ha assolit
l’encanteri d’impregnar
d’albí els somnis
d’una nena,
què a l’edat de
quinze anys
encara no n’havia
vist mai
la neu....
Somni
acomplit...!
La noia n’ha
pogut tastar,
tocar i
enjogassar-se’n
amb la pluja
lletosa.
Conta ovelles i entona
cançons alhora.
L’alquimista ha
assolit
inventar un nou
metall:
un aliatge fet de
centelleigs
de puresa i,
d’innocència,
inconegut a hores
d’ara.
El seu nom,
romandrà
per sempre, inèdit.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada