 |
| STANISLAV SIDOROV |
AVUI, DIA PLUJÓS...
Avui, dia de
pluja,
paraigües de tots
els
colors, s’hi
passegen
pels carrerons.
Cotxes fent sonar
el
clàxon,
desesperadament;
embotellaments
als semàfors i,
un ancià
despistat, hi
passa
pel pas de
zebra,
amb els llums en
roig.
El captaire
habitual,
al davant de la
caixa
d’estalvis,
tot assegut i
folrat
de plàstics, en
demana
almoina.
El venedor de
cecs, al
costat, amb
gavardina
de gàngster, hi
ven cupons.
Avui, tocarà els
hi diu
als seus clients
assidus.
Una dona rellisca
i ja
feta un <Ecce
homo >
se l’enduen a
l’hospital.
Núvols abillats
de fosc,
ens descarreguen
l’aigua
somniada i,
malgrat els
accidents
quotidians,
les serres i, els
cultius
agraeixen aquest
devessall
de ruixims.
Ara que acabo de
veure’t
de reüll,
dibuixat al fons
d’un bassal, em
pregunto
d’on sortirà
aqueix, el teu
rostre de fang.
En mirar a dalt,
cap cosa
no n’hi ha que
s’hi pugui
reflectir a sobre
dels bassiols.
Misteris de la
vida, apareixes
de tant en tant,
emplenat
de sofisticacions
i, encanteris.
Un jorn de
brusquina, de gotetes
ben menudes, que
la terra
prearà i, el meu
cor, es netejarà
de cadascuna de
les seves
irregularitats.
Beneït hi sigues
tu, plugim
emperesit, que ja
t’aguaitàvem
amb cossos ben ressecs...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada