Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

diumenge, 21 de gener del 2018

JOGUINES DELS VAMPIRS...?






JOGUINES DELS VAMPIRS...?



Quan les coses hi
manquen de sentit,
què de vegades i,
en un mateix jorn
hi poden arribar a ser-ne
unes quantes,
per tal de no oblidar-nos,
n'hauríem de calçar-nos
la sabata dreta al peu
esquerre i, viceversa;
els mitjons a les mans i,
els guants als peus;
la corbata, a l’entorn del cap,
com els indis i, els vestits
fent de capes al voltant
dels muscles.
Empastifar-nos el rostre
amb la llacor bruna i,
dibuixar-nos estels
blavencs.


Quan tot de sobte,
ja no obeeix a cap
propòsit nostre, sinó
que més bé s’hi fa vassall
d’unes altres escomeses,
n’hauríem de compondre
cançons i, escriure’n poemes
a dojo, encara que
no ens donessin ni un euro,
ni un cèntim d’euro.


Ballar a les matinades
amb la sortida del Sol i,
desdejunar a ple, al dessota
dels raigs llumeners,
beure glopades d’aigua
pura i, somniar amb els
impossibles.

Tostemps dansar al so
dels ventijols i, donar-li’n
una abraçada de ben grossa
a la nostra Mare Terra.


A les llunes mentideres,
no cal que s’hi estem, potser
ni resplendeixen amb les
llums satèl·litals.
Empolainar-se amb gramalles
<espanta vampirs> i, 

allunyar-los
a les constel·lacions
més divergents,
més distanciades,
on enllà, entre ells
mateixos, ja s’hi faran de
mossegades de tauró,
al voltant dels seus colls,
fins assolir el seu decés
d’anèmies i, de mancances
de ferro i, de ferritina.


Potser l’estabilitat dels
 <xucla sang>
hi sigui apropar-se’n a la mort
el més aviat possible
amb celeritat convulsa.


Quan la vida n’és un mal de
cap continu, el millor que
podríem fer, en

seria capbussar-nos
a dintre d’un mar
incorrupte i, rentar-nos des
del cap fins als peus,
de cadascun dels nostres
estigmes..


Cap senyal, cap marca,
cap influx, cap rètol ni protocol

i, menys encara, cap ritual ni malefici.
Ressuscitar de nou al ser
que duem a dintre nostre,
tant vastament humiliat
de tantes formes i, maneres
diferents....No n’hem vingut a
ser màrtirs ni a acomplir 

desitjos aliens...!
N'hem vingut a guspirejar
d'espurnes daurades...!






Adela Payá i Prats
              🌴




                         

                      


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada