EXTORSIÓ...

FRANCISCO GARCÍA REY  " L'Heura "

                            

EXTORSIÓ...

Les paraules,

com heures capritxoses

assumeixen bifurcacions

de camins;

els fets, poden ser-ne molt

més mal·leables.

Fullam de brillantor:

accions perllongades.

Branquillons mústics:

viarons estancats.

Uns mots de lluïssor

s’escapoleixen

enmig del verger

dels palmerars,

donant aparences

llustroses als dàtils.

Els teus, n’eren imitadors

dels fruits,

no pas de les seves turgències

ni de les seves exquisideses.

Folgaven plàcidament

a les arrels de l’arbre i,

de tant en tant,

se’n bevien la saba

dels arbusts.

On parasiten vocables

que hi xuclen energies d’uns

altres éssers, les

activitats creixents

s’hi detenen..

N’hi ha qui arriben

a entorpir

tresqueres de benaurances,

amb davantals embrutits;

qualsevulla essència

l’acoloreixen

amb matisos de negre

clapejats.

Amb barrets de fongs

malèvols,

arrabassen criatures

en expansió,

extingeixen paratges

enverdits i,

en terres desèrtiques

repoblen d’esterilitat

els fruits de l’abundància.

Com també existeixen

grafies què en ser-ne

exposades, fragmenten

conreus, fent degolladisses

a les llavors soterrades.

Adela Payá i Prats