FABULACIONS...

IMATGE: WWW.FACEBOOK.COM       

                      

FABULACIONS…

Cova de foc, enaltida,

petit refugi de les

ànimes escapadisses,

què en jorns glaçats

vesteixen flames

enardides, amb

tunicel.les de carbassetes.

Un raig de Sol, incideix

a sobre del petit finestró,

li’n dibuixa corets estivals,

joguines de nens i,

un calidoscopi amb el

qual poder entretenir-se’n.

Ell, arrebossat entre flassades,

segueix a les nits,

l’enrenou de les brimarades

enjogassades;

s’hi perd entre viarons

envermellits i, a una dona

la clissa dolçament, ballant

la dansa del caliu.

Amb braços allargassats

la hi vol estrènyer a recer

del seu cos i, en adonar-se

les seves dues mans de

bombolles enrogides, llueixen.

Cova de foc, enaltida, 

lloc de llar, on poder somniar

amb les quimeres rebutjades

d'un passat recent;

on resseguir les històries

fetes de retalls i, entrellaçar

els seus antics guions, 

amb els d'ara, ben llampants.

Una llàgrima d’ell, a d’ella

l’ha dissolta enmig dels

seus ulls i, a les seves terres

d’orient, a la dansarina

de flamarades, enllà, ben al

lluny, l’ha allotjada.

Fumegen entre els encenalls

arreplegats, 

les seves últimes elucubracions,

i, en arribar una lluna 

de carboncle,

tanca la porta de blau i,

s’asseu a contemplar-la.

El satèl·lit d'atzerola,

li’n relatarà històries

d’enganyifes i, ell, refulgint

de vermelló, 

a dintre del seu cor, 

guspirejarà per escoltar-ne

més i més fal·leres

en llaunes argentades, 

i, ben escortades.  

Adela Payá i Prats

.