SOMNI D'HIVERN
NO HI ENTRIS,
FUIG... !
No hi entris al seu
somnieig d’hivern:
de les grutes dels seus
llambrots, se’n surten
flocalls de neu, que
s’escupen amb trets
de pistoles;
n’hi ha mans allargassades
què en sotjar a algú,
l’esgratinyen
amb ungles esmolades;
i, unes sabates grans i,
de ferro, que no dubten
en fer cops de peu.
No t’atreveixis a traspassar
les fronteres del seu somni d’hivern,
t’esperen paraules de filferro,
que et feriran el cos de molts fiblons, i, el seu cor, n’és ple
de mancances i, de revenges,
fins i tot, li agradarà
posar-ne en acció els seus
plans de floridures.
Queda’t a dintre de les
teves quimeres vernals i,
no hi facis una passa de més,
per a eixir-te’n del teu indret,
el missatger no en
trigarà gaire en arribar
amb els regals dels eteris,
què encara que endarrerits,
no per això no deixaran
de ser-hi.
Hostatja’t entre corol.les
de flors i, brancam entortolligat, allotja’t a les copsades més altívoles de l’arbreda i, no escometis l’error de davallar
del teu aposent.
Posa’t el vestit què es camufli
amb la fullaraca, ....pentinat
els cabells amb petalines glauques, i, al teu darrere,
per si es donés el cas,
broda’t èlitres pròfugs.
Però si us plau, no hi entris
a dintre de les seves elucubracions...!
Adela Payá i Prats
☘
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada