PARAULES D’ESTELS...!
Aquesta nit has vingut,
els teus cabells blonds
me’ls has deixat clenxinar,
i, als teus rínxols daurats
els he perfumat amb
essències d’espígol.
A les teves galtes de
maduixes,
les he acaronades amb el
palpís dels meus dits,
dibuixant-te corets i,
flors, espelmes i, llumetes;
mentre tu em feies recordar
aquella vetllada tan trista,
on endintre dels teus abraços,
em vas fer sentir
l’amor més inspirador,
què com brisa embriagadora,
ens envoltava a tots dos plegats.
Encara que hi feia molt de fred,
hem obert la finestra i,
un cel tot envellutat de llòbrec,
hi resplendia,
curull d’un reguitzell de punts
llumeners.
Aquesta nit, has vingut i,
el meu cos l’has engarlandat
de purpurines i, de brillantor...
Les teves paraules,
les més endolcides, que mai no
n’havia escoltat de ningú,
ens han fet viatjar a les ciutats
de cristall.
Mormoleigs dels teus sospiralls,
m’han dut a entreveure la vida
amb més sonoritats i, cadències;
amb més lluentor i, transparències;
com sí tot de cop,
n’hagués canviat
de matís, com sí l’existència
m’hagués amagat tostemps
la part més embellida i, tu, de sobte, me l’haguessis mostrat, només amb la teva presència.
Aquesta nit, has vingut i, m’has
ensenyat de l’amor, el que encara ignorava...el que tanmateix desconeixia, ...En girar-me, al llit, tu, ja no hi eres,
mentre un estel al cel titil·lava de tremolors.
Adela Payá i Prats
🌟
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada