NO N’ÉS UN GALDÓS SERVEI...!

                    

                                

NO N’ÉS UN GALDÓS

SERVEI...!

Ell, s’hi va escapolir

com cigró rodolant

per les rajoles del sòl.

Quan s’hi va detenir

a l’intersecció de dues

arestes del terris, hi va

romandre durant un

llarg període de temps,

fins que s’hi va marcir.

Cap ni un, del terra

no el varen voler arreplegar,

i, tant què es pensava

que n’era de tots els

seus germans de la saca,

el millor llegum d’entre

tots els que n’hi havia

allà dintre.

S’hi va morir, tot esclafat,

entre un caramull d’escombretes;

li botaren foc a les fondalades

més aprofundides i, ja mai més,

res no s’hi va saber-ne d’ell.

Un cigró ben destronat, sense

corona i sense ceptre, espoliat

dels seus abillaments,

tot corrugat i arrupit;

hui per hui, desaparegut i,

volatilitzat entre flamarades

ben negrívoles.

I, ell, que s’hi capficava en

rumiar-se el més bell i, excel·lit

de tots els que com ell,

hi contenien els mateixos

atributs...?

Què se’n farà ara del seu

destí....?

Almenys, a la Mare Terra,

li’n farà de nodriment i,

també potser a alguns insectes i,

anèl.lids;

una missió no gens menyspreable,

amb una tasca d’exquisida

humilitat.

Adela Payá i Prats