CONVERSES AMB UN BARRUFET...

CONVERSES AMB UN

BARRUFET..!

Miraràs la Mare Natura i, no

sabràs complaure’t de la seva

formosor;

més bé et sentiràs incòmode,

com si ella mateixa et mostrés

què no n’eres el seu aliat, sinó

pel contrari, el seu enemic.

Amb les teves urpes marmòries,

qualsevulla essència vital

voldràs emmusteir-la, 

però ja han aparaulat, els guardians,

que no et deixaran estrinxolar

cap cosa més, ni cap ésser de més.

Les dolences provocades han

arribat al seu límit, i s’han

escrit acords cèlics, que et

prohibeixen atorgar-ne de més

sofriment al planeta i, als

seus pobladors.

( M’han esmentat que t’ho

havia de dir...Hi sóc la missatgera..)

Tentinegen els teus peus vacil·lants, fent corbes i més corbes, com un buidaampolles extraviat, enmig dels deserts.

Les serps t’acompanyen i els

cactus t’envelluten de més i més fiblons....Enrecorda't què en cas d’atemptats contra les ànimes, a dintre teu, un estol de flabiols hi faran sonar la:

<dansa dels eixorivits>.

Sintonitza amb unes altres

freqüències i, no li facis fer

l’esforç ultratjant a la Mare

Natura, d’espillar-te el teu

rostre confús, en cadascú dels

bassiols esbaltits.

Amb fisonomia esgrogueïda

de flor de narcís, les aigües

límpides s’enterboleixen

d’anar retornant aparences

embromades.

Allibera’t de les argolles dels

llangardaixos, 

surt de dintre de les llodrigueres 

i, atreveix-te a lluir encara que hi sigui per primera vegada, 

de la teva humanitat en potència, no pas, hui per hui,

 presenciada en acte.

Siguis digne i, lleva’t aquesta

flaire de sofre, .

Arrenca’t les banyes, 

talla’t la cua, 

allibera’t de la teva disfressa 

de saure,

aprèn a ser humà i, aspira 

a cercar la teva espiritualitat.

El depredar et durà segles i, més

segles d’estancament.

Aspira a la creació, a la creativitat

i, a l’expansió del teu ser i, 

de la teva ànima, 

sí és que no l’has diluïda 

entre les calitges.

( M’han esmentat que t’ho

havia de dir...Hi sóc la missatgera..)

Adela Payá i Prats

      

📣