PASSES ABISSALS...

PASSES ABISSALS...!



Qualsevol acte d’amor
ens duu a escometre
les proeses
més inimaginables.


Encoratja la nostra ànima
a alliberar-se’n de les seves
corretjoles;
a cercar les claus
amagadisses
al fons de l’oceà;
a obrir-ne baguls tancats
que hi entaforen
els secrets què a tothom
que hi vulgui descobrir-los,
els hi seran desvetllats.


Qualsevol acte d’amor
ens aürta a trencar el
que ja per norma 
se n’havia establert,
d’una forma anodina.


Ens desenganxa de sobre 
dels sellons acomodatius;
ens enforteix les cames 
amb músculs voluminosos, 
per.a emprendre molts 
senderols.que n’haurem
de grimpar entre
muntanyes i, carenes.


Ens ompli l’ànima de
pampallugues,
què ens farà relluir de
centelleigs,
sigui durant el dia o la nit.


Els ulls els converteix en
farets multicolors i,
el cor el sentim
bategar fins i tot, a dintre
de les nostres oïdes
ensordides.


Qualsevol acte d’amor
exigeix sense demanar-ho,
un bri d’energia addicional;
unes mans immenses que
anhelin el contacte d’unes
altres mans;
uns braços creixents,
que mai no s’hi cansin
d’estrènyer a l’amant;
un desig incommensurable
per voler seguir-ne estimant
sense descans i,
aleshores,
fer-nos trobadors de les
melodies més harmonioses
amb freqüències de 432 Hz,
que ens empentin a arribar
fins als confins més elevats.


Tot allò que vol fer-ne
imitacions de les querences,
s’hi queda en sospiralls
entretallats al bell
mig dels carrerons,
on tothom enfolleix,
per viure’n trossets
de fotogrames,
que erròniament
no corresponen als
basaments sinó més bé
a les aparences.



L’amor no n’és de superflu,
anhela per aprofundir-ho tot
i, cada vegada s’hi fa més i,
més àvid de coneixements.
N’és imparable...!





Adela Payá i Prats
              💜