 |
|
IMATGE: WWW.GOOGLE.COM
|
EL MEU ESTIMAT...
El meu estimant
hi viu
a dintre d’una
ampolla
de cristall.
Entre vidres
enllorats
ell, contempla el
món
entelat,
i, en voler-lo
treure’l
de dintre del
flascó,
s’hi ofega en
respirar
l’aire pur.
El miro als seus
ulls
d’estany i, sento
fiblades
a dintre meu.
Li agrada la seva
garjola
i, sembli ser que
accepta
aquesta presó
seva com
el palau més
embellit
de tota la
creació.
El meu estimat,
hi té por.
Por de ser-ne
lliure, por
d’estimar, por
per estendre
les seves ales
replegades,
por del Sol i,
dels arbres,
por per
expressar-ne els
seus sentiments
i, em diu
que a la seva
edat ja no
li’n resta el
temps per a
fer avinent el
que tostemps
s’hi ha negat.
El meu estimat em
diu
que només aguaita
la mort
per aprendre el
significat
de la llibertat...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada