ALMENYS, DIGUEM-NOS: ADÉU

Les amoureux aux clair de lune  (1949)
Marc Chagall

ALMENYS, DIGUEM-NOS: ADÉU

Quan s’hi apaguin les 

llums del teu Sol;

quan sentis rodolar el teu

cos escales avall,

tot embolcallat de draps;

quan la lluna roja vomitegi 

els cadàvers enrojolats;

quan els estels escridassin

el teu nom en majúscules; 

quan sentis que

a poc a poc, t’esvaeixis 

pels senderols neulits;

quan de sobte,

hi vegis com el nostre fanal,

a vora de mar, s’extingeix;

quan els nostres somnis

s’hi presentin al teu davant,

com alguna mena de flama

envermellida i, viscuda alhora,

encara que no hi sigui

de veritat; aleshores,

tan sols has de pronunciar

el meu nom i, seré arran teu,

tanmateix hi hagi de

traspassar  els pitjors 

viaranys per a estar-me’n 

amb tu.

Quan la mort enamorada 

hi desitgi acollir-te entre els 

seus braços de corcadura, 

sense més preàmbuls,

avisa’m i, deixa’m que et 

defengui.

Pensa que si marxis 

abans que jo,

voldria si més no,

en els últims moments,

agafar-te’n de les mans i,

gronxar-te’n entre els meus

braços desocupats.

No em deixis sense tu,

quan hi hagis d’emprendre el teu viatge pels eteris.

Taral·leja el meu nom, 

només en té tres sil.labes...

Pel cap baix,

després de tantes adversitats i,

de tant de turment,

que tinguem la ventura de poder-nos acomiadar.

Sil.labeja el meu nom..!

Adela Payá i Prats

       

💕