Trovador tocando
el rabel. Miniatura de la
Biblia de Vich, siglo XIII.
CANVIANT D’OFICI...!
A sobre del seu corcell color
canyella, hi anava escampant
pels conreus, les sabates de totes les ventafocs que hi trobava pels seus viarons.
Amb llaüt enronquit de cordes esfilagarsades i, clavilles mig trencades,
en va llançar l’instrument a dintre del rierol.
Ja no entonaria més cançons
ni cercaria cap dama de més,
n’estava esgotat d’aquest paperet de falset, d’aquesta mena d’anar-hi col·leccionant mullers de tantes formes i, maneres.
I, a aquella a la qual li’n va esmentar que l’esperaria a l’altra banda de la riera, li’n va donar carbasses.
Ara, ja no volia interpretar més la feixuga i, esgotadora faula dels seus drames.
Canviaria d’ofici,
de trobador a...?
S’hi rumiava quin podria ser-ne el seu proper treball, encara que ja n’havia entrat al període de la seva jubilació.
Se n’adonava que aquest cansanci per fer-ne demostracions de futileses, tal vegada,
no pagava la pena de viure-ho i, s’hi va desbotonar el seu jupetí, s’hi va llevar les mitges i, les sabates i, ja mig despullat, s’hi va anar acomiadant del seu món
dels parracs.
Amb un pensament clamorós
s'al·ludia a si mateix,
que ja hi havia arribat
l’hora d’emprendre un nou destí.
El que no sabia, és com
s’ho faria, després d’haver-ne
posat en acció, tants i, tants
fingiments.
Tenia un bon animaló i, no se’n va fer enrere quan li van proposar de jugar a les carreres de cavalls, ben apostant o entrenant al seu quadrúpede.
Això en faria, ja n’havia trobat el seu següent quefer... !
La noblesa de les feres n’era a totes llums, alguna cosa indiscutible.
Adela Payá i Prats
🐎
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada