UNS ALTRES
PARADIGMES...
Esclats d’estels
al cel,
brillantor
estenent-se
per tot arreu,
una mà gegantina,
a poc a poc, hi
arreplega
la cúpula celest,
com sí
es tractés d’un
cortinatge
rutllant.
Tothom,
bocabadat,
dirigeix el seu
esguard
envers l’eteri,
on curull de
personatges
místics, fan
salutacions
a tots els
habitants de la
Terra.
El teatre s’ha
acabat,
pugeu, pugeu pels
esglaons auris,
no més
entreteniments
per als
imitadors dels
déus.
Ja n’ha hagut més
sofriment del
degut,
massa dolences,
un excés
de bestieses, no
calia
tant de turment.
Grimpeu pels
turons
cèlics, poseu-vos
les
clàmides de
l’ànima,
eixugueu-vos les
vostres
llàgrimes cristal·lines,
ja ha finit
aquesta
disbauxa dels
oportunistes.
Explosions de
cometes
i, de meteorits
als firmaments;
des de les
alçades, hi volen
alliberar a
cadascun dels
empresonats als
planetes
de tercera
dimensió.
Un excés de
patiments
a l’Univers,
l’han omplert
de vibracions
força reprovables,
què als éssers
més evolucionats
no els deixen
avançar.
Munteu germans,
tot açò, ja
ha de concloure,
massa màrtirs
a la Terra, un
abús de més
i més vides,
rodolant
sense descans, en
rodes brunyides
d'invencions.
Ja hi fa massa
temps, que
aquest rebombori
hagués
de dissipar-se,
sols que els
entremaliats han
gaudit
d’allargassar
aquest drama
infructuós.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada