CARTA A UN HOME BO...!

 

CARTA A UN HOME BO...!

Potser, mai no ens
veurem,
però la teva empremta
d'home bo i responsable
ha deixat al meu cor
un preciós record..

Pensar en tu em salva
de les truculències i de
les ambiguïtats.
Em fa defugir dels tèrbols
caminois.

Et vaig conèixer en una
sala emplenada d'aparatatges,
d'aldarulls i d'eines de
cirugia i, en mirar- te
m'hi vaig adonar que ens
sabíem des de sempre.

Potser, mai no ens
veurem, però arran teu,
la vida semblava tenir- ne
molt de sentit,
n'era reblida d'estels i
d'un munt de papallones.

A penes no ens vam parlar,
a no ser per problemes
mèdics, relacionats amb els
malalts....
Doncs mai no en sabràs que
meravellosa n'era la meva
existència en assabentar- me
que treballaria al teu costat.

Hi vaig aprendre molt, i
m'embadalia d'haver tingut
l'honor de conèixer a un
home tan virtuós.

Enmig dels entrebancs i
dels paranys, en evocar la
teva imatge, em tranquilitzava
i me'n fugia de cadascun dels
obstacles.

N'has segut la meva inspiració
en tot moment, tant de bo
haguéssim segut amics per
tostemps...Necessitava una
amistat com la teva.

Potser, mai no ens veurem,
però vull que sàpiguis
que hi vas ser la millor
persona amb la qual hi vaig fruir
de contactar amb ella.

En els moments més tràgics
de la meva existència,
m'agafava de la teva mà,
és clar: il.lusòriament,
només així hi trobava el
consol tan escaient.

Agrair- te la teva presència,
precisava, aleshores, un
home de profunds sentiments,
curull de compassió i
d'un gran cor.....Gràcies.





Adela Payá i Prats
             💛

STENDHAL

 

STENDHAL
(1783-1842)

Henri Beyle, més conegut pel seu pseudònim:  Stendhal.
Escriptor Francés.

                    ⭐⭐⭐


" Anar-hi sens amor per
la vida, n'és com ser- hi al
combat sens música,
com emprendre un viatge
sense cap llibre,
com barquejar la mar
sense cap estel que ens guïi."



Stendhal

Pintura: Vincent Van Gogh
                    (1853-1890)

          

                                 🧡

Vicent Andrés Estellés

 

Vicent Andrés Estellés
   ( 1924-1993)

                           🧡💚💛💜💙

SENYALS..!

 

Pintura: Remedios Varo
       (1908-1963)

SENYALS..!

Rebo senyals,
d'un ésser que no
esguardo des de fa
dues dècades.
Em vaig deslligar
d'ell, fins a fer esborralls
del que no podía
llampurnejar.

Una veu grossa em
parla a les nits,
amb murmuris d'aigües,
entre el tremolor
dels estels,
cercant amagatalls al
darrere de les llunes.

Rebo senyals d'una ànima
que pateix les dolences
d'un cos desballestat,
que ignoro per què hi puc
percebre els seus gemecs.

Xarroteja dels enfilalls
que en un passat ens van
junyir,
del treball que durant uns
mesos d'estiu, ens feren
col.laboradors de la salut
d'uns quants humans.

El meu cor s'accelera en
escoltar el xiuxiueig d'un
humà que no sé sí n'és
viu o mort, però que a
hores d'ara, el sento molt
profundament.

Entona càntics d'angoixa
i de sospiralls,
encara no he pogut endevinar
quina cosa em demana,
i quin ajut pugui oferir- li'n.

Això sí, albiro els seus ulls
negres, cada vegada més
immensos, més cristal.lins,
més suplicants, dels quals
no assoleixo descobrir el seu
significat.

En els somnis passegem
per la mar, sota un cel estrellat.
Paraules de seguit se'n surten
dels seus llavis, no obstant això,
no escolto cap ni un mot.

Rebo senyals,
d'un ésser al qual no
ataüllo des de fa temps.
Desconec per què el noto
tant a prop meu.
De quina mena de connexió
disposem per a experimentar
les preocupacions de l'altre.

Preciosa criatura d'atzabeja:
campaneja més fort,
amb més sonoritat.
Titil.la amb més visibilitat,
llampegueja amb més rotunditat.
Hi vull assabentar- me'n
de cadascun dels teus precs.





Adela Payá i Prats
             🔔

QUANTES PALLASSADES..!

 

QUANTES PALLASSADES..!

Al dessota de la taula
n'hi ha nens amagats
defugint dels regals
oferts pels suposats
reis d'Orient.

Fantasmes inventats,
que compren creences
a canvi d'obsequis
emparaulats.

Els nens no volen
interrupcions als seus
esbarjos,
s'enjogassen de
estar- se ben junts.

Quina cosa estranya
hi són aqueixos personatges
tots alhora disfressats amb
ropatges ornamentats?

Perquè em contes els
teus problemes d'home
gran, pare, sí tan sols hi sóc
una nena i ja veus que no
et comprenc.

El meu món d'infant n'és
senzill i, fins i tot, en quatre
pedres i algunes fulles,
construeixo una llar per
a les meves nines.

Vols que em faci gran
ben a pressa i per molt
que vulguis, no ho puc
fer en quatre dies.

He hagut d'empassar- me'n
l'amargura i les tristeses
de moltes criatures tocades
de l'ala, i jo no hi vaig néixer per
suportar les seves misèries.

De ben petitona ja en feia
de minyona dels meus germans;
de la joventut no hi vaig fruir:
obligacions continuades.

Sembla que em vaig enganyar
gairebé en tot, un caminoi
emplenat de paranys;
tothom s'hi va complaure en
empènyer- me al fons dels clots i,
tanmateix, imaginava que viatjava
pels túneles momentànis.

Malgrat els entrebancs, omplia
els meus esvorancs de frondoses
florades, a qualsevulla cosa
li llevava la seva importància.

Ara que començo a penetrar
a l'últim tram del viaró,
me n'adono que ja em resta
poc de temps per a desarrapar- me'n
de la Mare Terra.

He d'aprendre a fer comiats
de tot, tornar a ocultar- me'n
sota la taula braser, per tal de
no ataüllar més i més pallassos,
rebutjar regals a canvi d'unes
conviccions no assumides.

Aclucar els ulls, i deixar- me'n
anar-hi pels forats negres,
rodolar a gran velocitat i poder
escapolir- me'n per sempre dels
regnes de la por i de les temences.

Preguntar sí existeixen les
energies creadores, i formular
tantes altres qüestions
sense resposta al planeta..
..Volar eternament
envers uns altres mons de
galanesa i saviesa i, no tornar
a caure al pou de les inclemèncias.

Potser, per mi la mort hi sigui
una mena d'alliberació,
un haver d'afluixar- se'n
les manilles i oblidar tot d'una
les necetats en aquest paratge.

Gaia, contrària a tantes accions
maldestres, s'ha abillat amb el
vestit d'esportista,
en un bot, delira per pirar-se 
d'aquest Sistema Solar.
N'està molt emprenyada...!










Adela Payá i Prats
              🤡

IN SEARCH OF MYSELF..!

 

IN SEARCH OF MYSELF..!





Deixeu- me ben a soles
a vorera del rierol,
on em llevaré les sabates
i amb els peus nus,
jugaré amb els peixets.

M'abillaré d'arbre i amb
el més humil em quedaré.
Arran d'ell aprendré el que
encara desconec.

Deixeu- me somniar
les meravelles de les
esplèndides magranes,
barreja de colors daurats
i, envermellits,
a dintre d'elles, s'escolten
els relats d'un nin que
volia arribar a ser-hi 
un gran inventor.

Deixeu- me que m'ompli
els ulls de Sol,
que escalfi el meu cos
d'aquest hiver tan glaçat,
que pugui de nou imaginar
el que amb el pas del temps
hi vaig oblidar.

Tinc l'enyor de tot allò
que hi vaig escampar
distretament als viarons,
sense adonar- me'n que
una part de mi mateixa,
quedaría lligada per sempre
a la terra.

Rememoro les cançons
dels pins, mentre
pintava les aquarel.les
de tres frares mendicant.
Aleshores vivía en un món
màgic, emplenat de sons
i de colors.

Les meves mans de tarquim
cerquen en els records,
modelar figures de fang.
Deixeu- me que abraci als
nens que durant un estiu
sencer, hi van fer d'escultors.

Com també quan n'era el
moment idoni de recollir- ne
els codonys i fer-ne codonyat.
Asseure's sota el til.ler
i menjar llesques de pa
amb fruita confitada.

Deixeu- me ben a soles amb
mi mateixa,
he d'escodrinyar perquè
em vaig perdre pels caminois,
potser hi vaig tenir-ne prou
en defendre'm de cadascun
dels éssers ensopits.

Quants cors encongits
m'he trobat en aquesta
vida, què faltats de tendreses,
he hagut d'enfrontar- los.

Esperits que tan sols s'hi
complaien en dilatar els
seus egos de més amplàries,
i de més rampoines.

Deixeu- me ben a soles
a vorera del mar,
he de rescatar tot allò
que les intempestives
onades s'hi van engolir.

A l'astre Sol he de
trescar i parlotejar amb
els seus hostes...Tenen
contarelles que han
d'explicar- me'n.






Adela Payá i Prats
             🌞

BARRANC DE L'ENCANTADA..!

 

                               💜🌷⭐🍀🍂🌳