Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

divendres, 23 de març del 2018

EL CAÇAIRE...




 RATS PENATS




                             
EL CAÇAIRE...!


Ves amb compte i no facis
un pas enrere, si no vols
caure als paranys, que tu
mateix, hi vas maquinar.


En mirar el Nord , els
aligots t’espicassaran
els ulls, en fer-ho al Sud,
els bous t’encastaran les
seves astes.

A l’Est, els taurons ja
t’esperen,
i, a l’Oest, les rates penades
ja et preparen les coves
per a que com elles,
t’hi posis de cap a baix.


Ves amb compte i, no facis
un pas en fals, no sigui
cosa que davallis per les
barrancades i, ja mai més
no hi puguis sortir-te’n.


Els dracs blancs, 
ara descansen
i, no vull preocupar-los
amb els quefers
d’una mala ànima, 
que tostemps
ha gaudit en excés,
per fer-ne
malbé a tothom.


Quedat ben quiet i, 
no et moguis, 
aprofita per ajudar 
als espantaocells,
i, fes almenys alguna 
cosa de profit a la teva
vida lleganyosa.


Ben parat, com un 
estaquirot, 
amb els braços
ben estesos;
et posaré un barret 
per a que no et molesti
el Sol i;
enmig de les denteroles,
garbes de palla 
sobreeixiran;
un nas ben rodó, 
pintat de roig
et maquillaré;
i, unes sabates ben
punxegudes 
et faré calçar.



Almenys, en esparverar 
els aucells, els matolls
de plantes quedaran
salvaguardades i, 
fent servar d’emboscada 
a les aus, tu mateix,
eludiràs quedar-te força 
enxampat a dintre dels 
caus que hi vas besllaurar.





Adela Payá i Prats
               🐦



                              



SETMANA D’OPROBIS...


FESTA DELS XIULITETS
A LA SETMANA SANTA
A ALCOI





                                   

SETMANA D’OPROBIS...!



Els carrers s’ompliran
de gentadanen arribar
festes que no tenen sentit,
celebrant morts inexistents

de personatges bíblics.


Tots eixos dies ens

posaran imatges
d’un Jesús mig inventat

per lesnesglésies i, 
els llibres escrits per
personatges que afegien

o llevaven coses, 
segons els interessos
del moment.


Cada any congratulant-te 

en tot allò en el que no creus, 
se t’hi fa costera amunt 
Repeticions dels mateixos
paradigmes, sense que
cap ni un no s’hi plantegi 
un altre tipus de festivitats.


Marxaré, és clar, a gaudir de la
Natura amb les seves florades
i, els seus arbres, amb les seves
onades blanquinoses i, els refilets
dels aucells...



No em menjaré cap mona 
reblida de molles i
d’ous, de xocolata i, de cireretes
almivarades.



Em dissoldré entre pensaments
i, sentiments novells,

rodolaré pels senderols estrets
 i, de tant en tant, 
li’n preguntaré als estels
on s’hi amaguen les veritats.


Al meu poble faran estavellar
petards, i una verge enmig del
carrer de Sant Nicolau s’hi
trobarà amb un Jesús ressuscitat,
faran sonalles amb els xiulets
i, voldràs alhora cobrir-te les
teves oïdes amb les dues mans.


És evident, no hi seré,
m’avorreixen aquestes
representacions...


Amb valisa ben tancada
m’allunyaré d’ací i, si tinc
sort, davallaré per les
barrancades dels oblits,
on qualsevol que s’hi estigui
enllà, ja en fa esborralls
d’insensateses i, de
perogrullades.





Adela Payá i Prats
              ❇





                                   



dijous, 22 de març del 2018

OLIVERES DEL MEU COR...


MOLÍ D'OLI

                                   

OLIVERES
DEL MEU COR...!



Jugàvem a endinsar-nos
a dintre de les àmfores,
què en el seu temps acollien
litres i litres d’oli d’oliva.


Encara s’hi podia sentir
la flaire de l'almívar verge;
les morques romanien
solidificades al fons dels
recipients.


Beuratge daurat, 

a hores d’ara,
a les almàsseres renascut,
entre els esclats

dels seus fruits.



Esquitxos dels ruixims
verdosencs,

vessats en envasos
i, etiquetats per a la seva
venda...


Abans, els nostres ancestres
l’incorporaven en atuells
i, des d’enllà, a poc a poc,
hi anaven omplin setrills.



Mentre,
nosaltres amb els nostres

jocs hi anàvem recordant 
que teníem un passat
d’arbres nodridors, 
n'eren els avis
i, els besavis olivars, 

què a tothora, n’havien
tingut cura de tots 
nosaltres.


Resplendíem de les 

essències glauques,
i les nostres pells
reflectien la lluentor 

de les esmaragdes.


Havíem segut alletats
per la saba d’uns arbusts
que s’anomenaven: 

els nostres protectors, 
i que mai ens varen
abandonar;
encara hi són arrelats al
terregam, esperant que un
jorn qualsevol, hi anem a
visitar-los...!







Adela Payá i Prats
              🌳
  


                                    



A LES GOLFES...




ANTONIO CAPEL



                                       
A LES GOLFES...!



Trasteges d’ací per allà;
caixes velles emplenades
de pols i, 
algunes andròmines
a dintre d’elles;
de tant en tant, hi surt 
alguna panerola i,
encara no saps que en 
faràs amb tantes 
endergues.

.
En ser-hi a frec dels 
embolics, retrocedeixes 
en el temps,
i, enllà n'eres unes 
anyades més jove,
amb pensaments de voliaines,
amb accions de somniadora
i, amb aquell deler, que res no
t’impedia d’emprendre el vol.


Ara, et contemples com una
vella, asseguda al darrere
del finestró, cercant un raig
assolellat que incideixi a sobre
del llibre de torn.

Ja amb prou feines sospires
perquè tot hi vagi bé.

La música al rerefons t’ompli
de molts records, i gairebé
ja te n’has acostumat a deixar
passar les hores ben de pressa.


No aspires a cap futur, perquè
ja has après a instaurar-te
en el present...Des que ell hi va
marxar, vas ensenyar-te
què és inútil <somniar rotllos>

Cal viure cada instant a 
càmera lenta, assaborint 
els seus preludis.


Regirant la seva roba n’has 
trobat monedes antigues: pessetes, duros fins i, tot
monedes platejades
de cent pessetes i, unes 
floretes ben menudes, 
totes ben resseques.


Quan ha plogut des de llavors,
i, a tu, què et fa l’efecte que va
ser ahir, quan ell s’hi va absentar.


Flaires la seva roba antiga i, 
és com sí tanmateix ell s’hi estigués arran teu, dient-te:


“ olora aquestes poncelles “





Adela Payá i Prats





                                        

      

SIMFONIES CÒSMIQUES...






SIMFONIES CÒSMIQUES...!




Cap ni un, no podrà imposar-nos
un himne a les nostres ànimes.

Doncs cadascuna d’elles,
ja taral·leja les seves pròpies ģ
solfejades.


Petalines d’una mateixa flor
còsmica, afinant càntics celestials,
i, alhora, harmonitzant sons
contraposats, en una mateixa
composició universal.


Som els pètals d’una partitura
musical, formant part d’aquell
punt lumínic què en fer-ne explosió s’hi va expandir de minúscules notes musicals endins de l’Univers.


Esclats als espais de llums
i, de sons, fent giravolts 

sense aturar-se'n, 
expandint-se'n de més i més cercles, de més i, més el·lipsis,
on tu hi pots vibrar
com un diapasó i, aqueix com
una turba i, eixe com una
lira..


Platerets i violins,
violes i, clavicèmbals, pianos
i, orgues, guitarres i, clarinets.


Una orquestra còsmica, 

entonant a l’uníson simfonies, tothom hi balla
i, guspireja, plora i somriu, 

viu i, reviu, escriu i, pinta, construeix i, creix ens uns indrets que mai no  cessen per
envigorir-se'n...!






Adela Payá i Prats
             📯











    

dilluns, 19 de març del 2018

HAS VINGUT, AVUI...!







HAS VINGUT, AVUI...!



L’emparrat on s’asseien
de menuts els germans
a sobre dels bancs de pedra,
se’n va anar al món dels
desapareguts;
com també ho van fer el
nesprer i, l’albercoquer,
l’ametller i, l’anouer,
una de les palmeres
bessones i, el llorer que
hi vaig plantar
essent una marreca.


Cadascun d’ells n’ha deixat
empremtes al meu cor,
com també ara ho fan
els dos magraners, potser
ja decessos,
dels quals n’hauríem tingut
cura, de no haver fet, tu,
el teu viatge pels estels.


La llimera i, el mandariner,
no sé sí encara en seran vius,
només sé que aquella casa,
dins de la qual n'haguérem
viscut de tant en tant,
s’hi cau a trossets.


La teulada l'han hagut
d’apuntalar i, les teules
van desprenent-se de
mica en mica.


L’hort, li imagino emplenat
d’estrígols, dels cactus que
hi vam trasplantar,
de les margarides silvestres i,
potser dels rebrolls dels gladiols, 
perquè algun que altre bulb,
s’hi quedava sense
ser-ne vist i, enllà romania fins
al seu proper relluc.


Ara mateix, al davant 
d’aquest  paisatge 
meravellós,
sento que m'esvaneixo
a poc a poc, 
vaig esclarint-me de
mica en mica, 
em dissolc entre les
airines,
em confonc amb les fulles,
els pètals, el brancam, 
les tiges,
tot ho acarono amb molta 
estima;
els ocellets se m’apropen i, 
amb la seva piuladissa en
fan que m’hi vulgui
abraçar per sempre als branquillons
i, no marxar mai d’aquell
raconet d’antany.


Avui, has vingut a recordar-me
el que ja no hi pot ser i, 
el que mai no hi serà.
Me n’adono de la
meva invisibilitat de cara al món.


Dins de poc ni m’estatjaré en aquest planeta Terra, que tostemps m’he estimat amb un amor immens.






Adela Payá i Prats
               💕




                             


DIA DEL PARE...



GLADIOLS



                             

DIA DEL PARE...!


Avui, el dia del pare, què per mi
hi serà tots els dies de l’any.


Aprofito estimat company, 

per a felicitar-te, 
estiguis on estiguis.
No he pogut enviar-te cap lletra
perquè no sé l’adreça d’on
t’hi trobis als firmaments.


Carrerons de tantes galàxies,
amb noms que desconec,
i que potser què ni els números
existeixin ni els codis postals
tampoc.


Sento que les murades què ens
separen en siguin tan gruixudes;
en ser- ne més esprimatxades,
segur que ja haguéssim
entaulat converses.


Et trobem a faltar;
t’enviem cossiols de flors
virtuals...!



Aquests gladiols,
que sempre tant
et van agradar hi són per tu,
per si de cas on t’hi hostatges
no puguis albirar-los 

de florades en creixement.



Tenim tant per dir-nos;
tants silencis en varen 

envellutar les nostres vides;
han restat tantes coses sense
ser-ne aparaulades;
fins i tot, alguns vocables
no han gosat ni per 

manifestar-se’n.
Qualcuns en tremolaven

pel fet de residir-hi 
a sobre del velam.



Tantes fulles blanques
van restar sense ser-ne 
escrites,
què en sotjar el nostre llibre

en comú, sento com una mena d’esglai, un calfred que s'atansa per tot el meu cossatge.



Vull fer-te arribar des de la Terra
un farcellet de càlids sentiments,
uns desitjos esplendorosos,
per què tot tu, et cobreixis
d’assuaujades paraules dolces i,

de tendreses abastadores, 
per tal que hi puguis avançar 
escadusser  de penúries,
per sobre del viarany, de la teva
ànima en evolució.




Fins aviat, ...!





Adela Payá i Prats
              💋