OLIVERES DEL MEU COR...

MOLÍ D'OLI

                                   

OLIVERES
DEL MEU COR...!


Jugàvem a endinsar-nos
a dintre de les àmfores,
què en el seu temps acollien
litres i litres d’oli d’oliva.


Encara s’hi podia sentir
la flaire de l'almívar verge;
les morques romanien
solidificades al fons dels
recipients.


Beuratge daurat, 
a hores d’ara,
a les almàsseres renascut,
entre els esclats
dels seus fruits.



Esquitxos dels ruixims
verdosencs,
vessats en envasos
i, etiquetats per a la seva
venda...


Abans, els nostres ancestres
l’incorporaven en atuells
i, des d’enllà, a poc a poc,
hi anaven omplin setrills.



Mentre,
nosaltres amb els nostres
jocs hi anàvem recordant 
que teníem un passat
d’arbres nodridors, 
n'eren els avis
i, els besavis olivars, 
què a tothora, n’havien
tingut cura de tots 
nosaltres.


Resplendíem de les 
essències glauques,
i les nostres pells
reflectien la lluentor 
de les esmaragdes.


Havíem segut alletats
per la saba d’uns arbusts
que s’anomenaven: 
els nostres protectors, 
i que mai ens varen
abandonar;
encara hi són arrelats al
terregam, esperant que un
jorn qualsevol, hi anem a
visitar-los...!







Adela Payá i Prats
              🌳