ELLA, ERA ELL...!

FOTÒGRAF : SERGI CÀMERA

                        


ELLA, ERA ELL...!




S’hi va engalanar amb les 
robes d’ell, ....Un llacet esgrogueït
lluïa al voltant del seu coll
i, un capell roig de llana grossa
amb llaçades porpra li cobria el cap.


Al mig de la plaça, dissertava
discursos en pro dels refugiats,
barcasses plenes d’immigrants
duia a tota Europa, però
el que ignorava és que els
sarvatxos ja n’havien programat
de sotamà, les morts de molts
innocents.


S’hi va llevar el ropatge d’ell
en assabentar-se que romania
a la presó, de res no li va servir
voler-lo encobrir.


I, ara disfressada d’ella mateixa
estiregassa mans enmig de l’oceà;
les fronteres s’han enfortides
no deixen entrar a cap ni un.



Maceren òbits en pots de conserva,
adobats d’aigua marina, 
ningú no s’està
per la labor de salvar-ne vides.



Els rics cada vegada més 
obtusos,
als desemparats de les guerres
no els volen a les seves llars,
mentre els llangardaixos s’hi
muden de pell en ser-ne
a dintre de les coves.


Riuen de les seves estratagemes,
i, ja cavil·len quina serà la següent estrebada.


Amb mapes a sobre de les murades,
ordeixen quins seran els 
combats què n’hauran 
de continuar en aquest món de molsa ensangonada.





Adela Payá i Prats