EFÍMER....

EFÍMER...!


Quan, un, n’està encobert
de tantes i, tantes ensarronades,
tot allò que creu que pot 
sentir-ne, n’és fruit de les 
seves al·lucinacions,
deformades en alt grau.


Prompte, el temps 
reblit de les seves hores, 
minuts i segons,
en transcórrer
lànguidament,
o estrepitosament,
recobrarà el seu costum
per arrabassar-ho tot 
de fulles seques i, 
de fongs verinosos,
d’excrements i, de letargies.


Embolcalls d’estimes, 
què amb perícia per voler-ho corrompre tot, 
en farà enclotats al terra i,
qualsevulla querença
romandrà entaforada 
al subsòl de la Mare Terra.


Tostemps magolant 
les belleses de petjades i,
d’empremtes ensutzeïdes,
perquè quan no s’hi sent a traves del cor, 
cada ínfima bagatel·la,
ja hi queda emmascarada
pels plecs i, replecs de les
immundícies.


Un petit monstre, 
rebroll de les argúcies, 
dels qui hi atempten
contra la pròpia vida,
on des dels quals hi neixen alhora esvoralls de 
dolenteries,
en fa ús de les seves
trapelleries, per encomiar-se
com el savi de les veritats.


Cavil·la erròniament què 
un desig per acomplir,
el durà pel camí encertat, 
ja a dretcient, què una
vegada sadollat, 
s’adelitarà per fer-ne oblits 
de qualsevol refrec.


Desalienat de l’eix 
cos-ment-esperit
i, de tots els cossos què ens envolten, rarament hi podrà estimar amb un
amor incondicional,
què el faci enaltir-se'n.


Esbufecs momentanis, 
com drings de campanetes, l’alertaran que
no ha sabut aprofundir 
a l'interior de tot allò,
que s’hi perllonga
de perpetuïtats.


Una altra revolada de més, 
què n’haurà d’inscriure 
al llibre dels desamors...!





Adela Payá i Prats
              😎