MIRADES...

                                                 

MIRADES...

Prats verds als teus ulls,

jaspiats d’espirals brunes.

Un infant s’hi passeja

a dintre de les teves esferes,

juganer amb el seu arc

metàl·lic, ....Corre que corre,

i, al lluny, ja el perds fins

a veure’l com un punt

dissolent-s’hi, de mica en mica.

Cascavells sonant més enllà

de les teves conques orbitàries,

alertant-nos dels aldarulls,

aliens, a aquestes sonalles.

I tu, ben divertit, ballant

a pas lent, vestit com un

arlequí, rombes amunt i

avall, cargolant-te als arbres,

besant petalines de flors

enrossides, estiregassant

els teus braç0s, invitant-me

a fer ballarugues amb tu.

Acolorim els nostres esguards

de línies corbades, i tots dos,

a sobre de carrosses, recorrem

galàxies de llambregades

dolces;

s’estimem amb força,

i, el nostre amor el traslladem

als espais siderals de dintre

dels irisats espills compassats.

Ens hem dissolt entre garlandes

púrpures, car ja ens clissem

amb una única mirada.

Ens hem fos...! Abrusats

d’assuaujades ceres

liquades, davallem pels cossets

oblongs del ciris, fins a

amalgamar-nos en una mateixa

molsa esblaimada.

Adela Payá i Prats