HAS VINGUT, AVUI...!

HAS VINGUT, AVUI...!



L’emparrat on s’asseien
de menuts els germans
a sobre dels bancs de pedra,
se’n va anar al món dels
desapareguts;
com també ho van fer el
nesprer i, l’albercoquer,
l’ametller i, l’anouer,
una de les palmeres
bessones i, el llorer que
hi vaig plantar
essent una marreca.


Cadascun d’ells n’ha deixat
empremtes al meu cor,
com també ara ho fan
els dos magraners, potser
ja decessos,
dels quals n’hauríem tingut
cura, de no haver fet, tu,
el teu viatge pels estels.


La llimera i, el mandariner,
no sé sí encara en seran vius,
només sé que aquella casa,
dins de la qual n'haguérem
viscut de tant en tant,
s’hi cau a trossets.

La teulada l'han hagut
d’apuntalar i, les teules
van desprenent-se de
mica en mica.


L’hort, li imagino emplenat
d’estrígols, dels cactus que
hi vam trasplantar,
de les margarides silvestres i,
potser dels rebrolls dels gladiols, 
perquè algun que altre bulb,
s’hi quedava sense
ser-ne vist i, enllà romania fins
al seu proper relluc.


Ara mateix, al davant 

d’aquest  paisatge 

meravellós,

sento que m'esvaneixo
a poc a poc, 

vaig esclarint-me de
mica en mica, 

em dissolc entre les
airines,

em confonc amb les fulles,
els pètals, el brancam, 

les tiges,
tot ho acarono amb molta 

estima;
els ocellets se m’apropen i, 

amb la seva piuladissa en

fan que m’hi vulgui
abraçar per sempre als branquillons
i, no marxar mai d’aquell

raconet d’antany.


Avui, has vingut a recordar-me
el que ja no hi pot ser i, 

el que mai no hi serà.

Me n’adono de la
meva invisibilitat de cara al món.

Dins de poc ni m’estatjaré en aquest planeta Terra, que tostemps m’he estimat amb un amor immens.






Adela Payá i Prats
               💕