TRACES EMMASCARADES...

Georges de La Tour 
( 1593-1652 )




                                   


TRACES EMMASCARADES...!



Venen cap a mi,
les torxes apagades,
fumegen encara una
mica, amb una flaire
ancestral.


Mans sostenint ciris 
grossos.amb devocions
fins les imatges,
que semblen fetes de cera 
i de mel.



Tu, solidificat en carn marmòria
has oblidat els escrits dels pergamins,
i, amb empremtes d’escaiola 
has deixat impregnat els papirs
amb el tou dels teus dits.


Signatures del teu nom a sobre
de manuscrits falsejats,
cap veritat, no va ser-ne 
exposada a les llums,
i d’enganyifes ja rauen els documents  d’antany.


Al damunt del cadafal t’esplaies
argumentant el que no n’és
per tal de disculpar-te a tu mateix,
al davant de la concurrència.


Flors endolades al teu cor d’acer,
anells metal·litzats coronant
la molsa de les teves deu maraques,
totes alhora, ressonant en un 
ball catapultat.


Dormilegues fulles daurades 
al fons de l’oceà, 
algues surant de nou
a sobre de la mar de carabrú,
mentre tu, des de les alçades 
en fas creure a tothom el que mai no hi va ser.


A les processons t’exhibeixis
com estàtua compungida,
però tu i jo, ja sabem què
plores amb llàgrimes de cocodril.



Hi són els devessalls dels qui
aprofiten fer llàstima per
assolir un caramull d’atencions.



Estimes teixides amb ganxets
rovellats i, punts esllavissats,
volent-ne cobrir la imatgeria
de vestits policromats, on tu,
als teus escrits els has ressaltat
de paraules amb ornaments
d’homilies dominicals.






Adela Payá i Prats
             😐