Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dijous, 29 de març del 2018

ELS ULLS, AL COR, EL COR, ALS ULLS...!

WWW.PINTEREST.ES.COM



                                  

ELS ULLS, AL COR,
EL COR, ALS ULLS...!



Mai ningú no em podrà
salvar del que hi veig i sento.

Abans, encara em podia
abraçar a les arrels de les
ingenuïtats.
Avui, hi sóc una mica més
gran i, més sàvia i, això
comporta un sofriment
afegit de més.

Davant d’un ésser humà o no
humà, ja pressenteixo el que
de vegades, m’agradaria
ignorar.

Intueixo les intencions, les
premeditacions i, les traïdories;
en ser-ne conscient, anteposo
el defendre’m a mi mateixa;
aleshores, em veig obligada
a marxar-hi.

No sóc bisbe ni arquebisbe,
ni capellà ni escolà,
ni jesuïta ni dominicà;
no sóc qui, per instruir-ne
ningú, ni per encalcinar
ànimes de quitrà.

La felicitat, pogués ser-ne fruit
de les ignoràncies en un món
capgirat de l’inrevés.
No s’hi pot ser feliç en un lloc
on les perversitats hi són
a l’ordre del dia, llevat que un
s’hi faci el cec, el sord, el mut
o l’analfabet.

Vols engalzar-te amb algú,
poder llaçar la teva ànima amb
una altra i, de cop:
interessos materials,
poligàmies, harem de moltes
dones, frugalitat de la vida,
insensateces dels moment,
mentides i, més mentides,
argúcies i, sabotatges.

Un món sinistre, espasmòdic,
inquietant, amb principis
de supervivències i, empremtes
robòtiques, on fins i tot, alguns
per paüra, han optat per estimar
nines androides o ídols maquiavèlics. 

Mai ningú no em podrà
salvar del que hi veig i sento.

Miri per on miri, llengües
emplenades d’amargor 
ja es sadollen de tan regust
a fel....Les dolceses, les han
adulterades amb fumaroles
ben agres. I, les oïdes, volen
romandre obturades, per no
escoltar-ne tant de soroll.
La flaire a sofre el fa ronsejar
amb el nas tapat, ...Inventes
melodies tendres, per contrapesar
les estridències, amb l’anhel
de que hi arribi un jorn, on poder
escollir-ne entre el que vols i, no vols.

Ens queda l’esperança de
què demà serà un altre dia,
quan potser, podrem escriure
el nostre destí de vida.
Mentrestant, segueixo veient
i, sentint i, m’estremeixo en
clissar aquest món, forjat
pels éssers diabòlics.






Adela Payá i Prats






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada