CONTRARIETATS...

CONTRARIETATS...!


A aquella, que n’és
de ben bonica:
una abraçada ben grossa;
a eixa, que llueix 
de jovenesa:
un petó ben sucós;
la més gran, sembli ser
que rep els cops més
agosarats, que potser
ni la jove ni la formosa,
mai no els rebran,
mentre resplendeixen
dels seus atributs.


Alguns homes, només
creuen estimar
cossos jovenívols i, embellits;
encara no han après a veure
més enllà de les escorces.


Un món desigual, on les dones
suporten les necetats
més immenses;
evolucions de les ànimes força
desequilibrades.


És com sí les femines haguéssim de conformar-nos 
en tenir per companys a barons troglodites.


Trist i, desmesurat, aquests paradigmes.a sobre de les 
nostres espatlles.
No cal imaginar el que no n’és
d’habitual,...
L’amor, espill de les
crèdules querences, mai no
ha existit en mascles que permuten les aparences 
per les tendreses.


Vivim entremig de les vacuïtats,
surem a sobre d’aigües desèrtiques;
ser muller en aquest temps, 
ja n’és una tasca que cap gentilhome no en voldria 
acomplir de seguit.


Hem de suportar els ulls 
bessons esquarterant altres còrpores;
hem d’aguantar infidelitats
a cada moment;
hem d’engolir-nos estupideses
i, de vegades insults;
algunes, fins i tot, 
en són agredides físicament.


Qui vol conviure amb 
petimetres, on tot el que impera
a dintre d’ells, en són els instints...?



Tal vegada, gaudeixen de les
seves involucions...?





Adela Payá i Prats
            🐡