EL MEU NIN...

EL MEU NIN...!




El meu nin, preciós,
amb les seves galtones
ben enrogides:
confitures de maduixes,
on hem distrac, fent-li
besades amb pintallavis
de molts colors.


Amb braços de brancalls
llenyosos, de tant en tant,
em bressolo i, em fa l’efecte
que contemplo moltes llunes
rodolant a frec del meu cos.


El meu nin, preciós,
amb el qui voldria contemplar
la vida entre ulls calidoscòpics,
amb el qui hagués volgut
viatjar endins de carrosses de fira i, cavalcar a sobre de corcers alats, als cels més amagadissos.


On és el meu nin, que mentre
romancejaven, agafats de les mans i, somrient-nos l’un a l’altre, de sobte, s’hi va esvair..?


Una gentada al davant dels focs
d’artificis, sense nosaltres voler-ho, ens va separar de mica en mica i, enllà, ben lluny, el veia com a pleret, s'hi desfeia entre brumerols.


I, segueixo cercant-lo, retorno
a cada lloc on s’hi vam estar,
i, no hi ets .....has desaparegut...!


Recorro les places, les serralades i, aquell rocam on s’hi vam asseure, les avingudes i, les rambles, ..el nostre nierol
fet de joia i, de llagrimons.


El teu substitut, el que ara hi
fa de tu, n’és de ben cruel i,
no entén res de les volences.


El seu ropatge calcari i,
de gebre, acull una obaga
que s’hi trasmuda en tu.


El meu nin, preciós,..On ets...?
Què ja no el trobo en cap indret.


A qui recordo en la seva millor
versió, em diu: hi sóc a dintre teu...!


Hi sóc ple d’amor i, on millor
aposent, per poder estar-me’n
més a prop de tu...!






Adela Payá i Prats
             🙌