SIGNATURA ROJA...

Dolores Nuñez :
La mujer de rojo



                           



SIGNATURA ROJA..!



Signes de roig 
els teus escrits…?


Ja saps que la Parca 
s’hi apropa.de puntelletes, sigilosament,
no vol fer-ne aldarulls i,
se n’ha llevat les seves 
sabates de bruixota i, 
el seu capell endolat.
Duu un farcell de flors emporprades,
enmig de les mans.


Ens mira de reüll
a tots dos plegats,
a tu, en direcció nord,
a mi, devers el Sud.


I m’he atrevit a preguntar-li
a per qui dels dos hi ve...?


Riu com una boja,
i, no em respon,
sols hi fa cavil·lacions,
tot ho escorcolla
de dalt a baix...!


A la teva llar, s’hi deté
mirant el quadre de Kandinsky i,
aquell amb dues cadires
mig alçades del terra.

A la meva, n’ha tret de les
llampades una obaga
que tostemps s’hi està
asseguda, gronxant-se
 de tant en tant.


Què te l’enduràs, li
n’he preguntat...?
Compon una faç ben 
seriosa i,
em diu que si...!


Signes de roig els
teus escrits…?



Vols fer-los lluir 
de flama enrogida,
d’amor punyent, 
de mascaró tacat
de foscam, 
de maduixa farcida
de pinyols...?


De que serveixen els 
vestigis d’una estima, 
per la qual no hi vas voler
esllavissar-te des
del teu tobogan
què et duia directament, 
on era ella...?






Adela Payá i Prats
             🐞