DE L’AMOR A LES
TRAIDURIES....
Mossegades
doloroses,
al meu cor fereixen
en contemplar-te
com
fàmul dels
desertors.
La teva llum has
acoblat
de bombetes foses
i, cap ni
una, no pot
enllumenar
ni un sol
paratge.
Has fruit de les
tenebres,
dels núvols
obscurits,
del foscam i,
dels fruits
enrarits, ...N’ets
fet d’eclipsis.
Has parasitat
llocs del passat
i, encara els
hostatges com sí
el temps no
hagués transcorregut,
te n’has
enquistat com un bony.
Potser en
sortir-te de dintre
dels ous,
comencis a delejar
una vida sense
paranys i, vulguis
engalanar-te’n de
veritats.
D’ullades ràncies
tot ho has
albirat, i
qualsevol raconet
n’ha quedat
impregnat de les
obagues dels teus
ulls.
Mossegades
doloroses,
al meu cor fereixen
en contemplar-te
com
fàmul dels desertors.
De l’amor n’has
fet
un cassigall, i
qualsevulla
tendresa, se n’ha
vista
esquinçada de
moltes bocanes.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada