EL SUPOSAT...

EL SUPOSAT...!



Potser et creguis important
o mereixedor
del que probablement
no et correspon..



Pots lluir-te per tot arreu,
fent el paper d’ostentós, 
però ja saps massa bé
que hi arreceres
un cor ben endolat, sargit 
de draps i més draps.


Els teus actes deplorables,
no obeeixen a l’amor,
són sofisticacions 
enrevessades,
d’allò que hi vol apropar-se’n
a les estimes, però que mai
no ho assoleix.



Llàstima de tants fingiments,
quan alguns ja s’assabentem 
de qui eres i, en quina pàgina
del llibre t’hi trobes.


No cal embrutir per més
temps els paisatges.
No cal ensutzeir-los d’estalzim,
tampoc és necessari
que et cobreixis de pols d’alabastre.


Ja n’hi ha prou de tants 
melindros,
de tantes caràtules,
de tantes mofes.
Qui ho hagués dit d’una
criatura que hi passa el temps
assajant les seves mentides...!




Fa molta pena...!


He arrencat la pàgina 
del llibre, on tu sorties, desentonava 
amb la resta del volum,
ara, en poder l’incorporaré
a l’altre tom intitulat
 <vides obscures> on
de bon grat, la fulla per si 
mateixa se ha enganxat
tota sola sense l'ajut
de dits maldestres.





Adela Payá i Prats
             📖