RELLOTGE DE CUCUT...

RELLOTGE DE CUCUT



                              
RELLOTGE DE CUCUT...!



Hores d’un temps fictici
amb passes que imiten
agulles apressades o
alentides.


Esfèrules amb ressalts d’uns
números fluorescents què
s’omplin d’accelerades
revoltes, o d’ensopegats cercles.


Tu, tendrament adormit
entre fulles de pàmpols,
amb galtes moradenques i,
ulls esbiaixats, contemples
els fets d’angulositats.


L’aucell que se’n surt
de la seva garjola,
a cada hora, et piula
cançonetes repetitives;
de vegades,
s’hi queda al portell
com si no n’estigués segur
de donar-te’n ben bé
els retocs.


El brancatge d’una aulina
frega els vitralls enrogits
pels centelleigs dels raigs solars;
te n’ha alliberat del somni
de les arraïmades,
i, en albirar la bestiola
emplomallada, 
fent els seus refilets,
li dius que s’ha enganyat
d’hora, ...què n’és més prompte.


En regressar-hi al teu somnieig,
un teuladí de plomes grisenques,
espicassa el raïm penjadís a
l’emparrat,
i, en voler-lo espantar amb
les teves urpes,
te n’has contemplat
ja desvetllat, arrencant l’ocellet
del teu rellotge de cucut;
n’eren més de les nou del matí i,
ell, només volia fer-t’ho saber,
no pas que el trenquessis
amb tanta ràbia cascavellera.





Adela Payá i Prats
              ⏰