 |
|
Vladimir
Kush: Gests de la Terra
( 1965 )
|
CLAUER...
Claus de les
teves mans,
en dits aferrissats,
hi van obrir tots
els
portells.
Natura frec a Natura,
harmonitza els
nostres
cossos d’aromes i
de
fragàncies, de
sons
i, de tacte, de
bellugor
i, d’equilibris.
Entonem amb joia,
melodies apreses
a l’uníson,
què en fa dringar
rierols
en passar tots
dos.
Esclats de
poncelles s’afanen
per saludar-nos,
hi som un acord engalzat
als arpegis selvàtics.
El cel ens somriu
amb la
piuladissa dels
teuladins.
Estiregassa
núvols blancs
en formes de llunars
creixents.
Fullaraca
acaronant-nos
amb bocanes de
ventades;
mans que s’hi adeliten
per
amanyagar pètals
naixents;
i, amb somriures acolorits
a sobre de galtes
jovenívoles,
qualsevulla cosa
l’albiràvem
amb deliris per embellir-nos
entre els paisatges
glaucs i, bruns.
Claus de les
teves mans,
ens van desplaçar
als topants
on reneixen les
aurores boreals,
i, entre besades
porpres i
enverades, lluíem
com fanals
titil·lants...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada