ESTIMES CROMÀTIQUES...

RENÉ MAGRITTE ( 1898-1967)
“ La Cançó de l’Amor “




ESTIMES CROMÀTIQUES...!



Mans arrapadisses,
ulls enllorats,
camins de bifurcacions.


Entre esgarrapades
s’hi van estimar,
i, en arribar l’aurora,
tots dos tenyits de safrà,
s’hi varen acomiadar.


Passadissos secrets
a dintre de les coves,
on en un període ancià,
entre abraçades i, terregam,
hi van untar les seves
còrpores de tarquim.


La flaire de la llacor s’hi va
estendre de llaçades
continuades al llarg de les seves existències,
on entre llambregades
captivades, sempre encertaven en reconèixer-se'ns


N’eren trobades d’inicis i
de finals, gairebé en un mateix temps;
de passes que s’hi feien
vincladisses;
de cossos que convergien;
doncs ja arrecerats
un a dintre de l’altre,
sucumbien als amanyacs.



Els afalacs i, les llagoteries
per sempre en viurien a dintre d’ells i, mai no assolirien enfora d’ells dos, el que amb tanta feresa els ajuntava i, els allunyava alhora.


Les estimes les varen fistonejar de moltes puntades,
i, entre records de fils brodats
per tostemps, en recordarien
els seus colors més desvergonyits.


Asseguts, ara mateix, a sobre
d’un rocam, sospiren d’alenades marines i, en trobar-se tots dos, n’havien escollit sense
pactar-ho, el fet de
metamorfosejar-se'n en dos peixos ben gegantins...!


Ara, l'aigua n'era l’element
primordial a les seves vides,
i, amb ullades d'atzurita
tot ho ressaltaven...!




Adela Payá i Prats
            🦈🐋