PARLANT AMB ELS
ÉSSERS ELEMENTALS...!
Dolça criatura, feta de tendreses,
espantadissa i, arraulida
entre branquillons,
què et mimetitzes
amb el color bru de les escorces.
Què a les nits llueixis blava
amb el color bru de les escorces.
Què a les nits llueixis blava
com els firmaments,
i que n’has vingut
des de molt lluny,
des de molt lluny,
per dur-me missatges
d’altres mons.
Digues-li de retop, als seus hostes, que encara no s’han obert les.portalades, que seguim duent les argolles als nostres canells.
Què els que s’hi fan passar
d’altres mons.
Digues-li de retop, als seus hostes, que encara no s’han obert les.portalades, que seguim duent les argolles als nostres canells.
Què els que s’hi fan passar
pels nostres caps, segueixen escometent moltes bestieses;
què la gran majoria, ja en som conscients de que mai no hem segut de lliures;
què estem esgotats d’haver
d’albirar sempre les mateixes
embranzides;
què volem un món millor per
què la gran majoria, ja en som conscients de que mai no hem segut de lliures;
què estem esgotats d’haver
d’albirar sempre les mateixes
embranzides;
què volem un món millor per
als nostres nens...!
Dolça criatura, feta de tendreses,
espantadissa i, arraulida
entre onatges blanquinosos,
què et camufles entre esponjosos
flocalls de neulines,
vine a fer-me companyia i, et
relataré algunes històries
Dolça criatura, feta de tendreses,
espantadissa i, arraulida
entre onatges blanquinosos,
què et camufles entre esponjosos
flocalls de neulines,
vine a fer-me companyia i, et
relataré algunes històries
d’aquest planeta.
No vulgueu contemplar-nos com
si fóssim ratetes de laboratori,
de tant en tant, us agrairíem
què ens féreu un cop de mà;
les forces ací a la Terra en són
tan desequilibrades, tan injustes.
Com us sentireu vosaltres, si tots els jorns haguéreu de
No vulgueu contemplar-nos com
si fóssim ratetes de laboratori,
de tant en tant, us agrairíem
què ens féreu un cop de mà;
les forces ací a la Terra en són
tan desequilibrades, tan injustes.
Com us sentireu vosaltres, si tots els jorns haguéreu de
viure tantes i, tantes trapelleries, sense a penes poder fer gairebé res o poca cosa per contrapesar-les...?
Dolça criatura, feta de tendreses,
transmet les meves paraules
a aquells què les poguessin comprendre i, sí alguna petita llavoreta n'he fet créixer al teu
Dolça criatura, feta de tendreses,
transmet les meves paraules
a aquells què les poguessin comprendre i, sí alguna petita llavoreta n'he fet créixer al teu
cor, ja per endavant et dono les gràcies.
Vola, vola, ben lluny,...I, no defalleixis en eixe el teu voleteig d’ales seràfiques.
Adela Payá i Prats
🦋
Vola, vola, ben lluny,...I, no defalleixis en eixe el teu voleteig d’ales seràfiques.
Adela Payá i Prats
🦋
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada