DESFULLANT LES ESTIMES...

                       


RON HICKS ( 1965 ). " El Cafè "






                       

DESFULLANT
LES ESTIMES...!



Escolto cançons en 

llavis silents
d’un estrany, 

que s’hi va encongir.

A sobre del seu pitram 

rebregat, li neixen
poncelles emmusteïdes.


Partitures 

desentonades, 

clamoregen
en cordes de llaüt 

desafinades.

Uns arpegis ençà 

desarmònics,
et fan endevinar 

la mandra d’un ésser.


Un abandó, un cansanci, 

un estar enfartit de tot.

Un cor vençut,
que aleteja entre els 

seus èlitres arnats, 

car entre polsegueres, 

s’hi desfà.


Sentiments esguerrats, 

que ja han perdut
el seu deler per enlairar-se’n.

El costum preval al davant

de tot allò, que en fa remoure

les emocions.


Una criatura s’hi mor, 

de mica en mica,
en fer-ne una tomba 

de la seva coral·lina;
de les seves querences

n’ha fet micones,
i, com a bon ciutadà, 

vol recobrar el seu posat.


Desdeny de les veritats i, 

dels sospiralls,
teatralització dels actes fingits;
un rierol cristal·lí s’encobreix,
abrigallat d’astracan i, 
a sobre d’ell, un cos nu, hi sura.

Mans d’estenalles que

destrament, n’han retallat 

les tiges sobreeixides.

Ja no n’hi ha rellucs de verds 

ni de porpres,
i, com còrpora eixuta, tot ho esclofolla.


A l’amor se l’ha sacrificat, 

entre esvalots,
i, de llavors ençà, que pètals lleganyosos i, catapultats, 

en són llançats bruscament
com pluges de tulipes...!


Mentrestant, ben lluny, 

una dona engelabrida,
hi ploriqueja al davant 

de les flamarades
llagrimons ensangonats, 

mentre una veu rogallosa

li acoloreix somriures

de gerdons.






Adela Payá i Prats
               🍓