RON HICKS ( 1965 ). " El Cafè "
DESFULLANT
LES ESTIMES...!
Escolto cançons en
llavis silents
d’un estrany,
d’un estrany,
que s’hi va encongir.
A sobre del seu pitram
rebregat, li neixen
poncelles emmusteïdes.
Partitures
poncelles emmusteïdes.
Partitures
desentonades,
clamoregen
en cordes de llaüt
en cordes de llaüt
desafinades.
Uns arpegis ençà
desarmònics,
et fan endevinar
et fan endevinar
la mandra d’un ésser.
Un abandó, un cansanci,
Un abandó, un cansanci,
un estar enfartit de tot.
Un cor vençut,
que aleteja entre els
que aleteja entre els
seus èlitres arnats,
car entre polsegueres,
s’hi desfà.
Sentiments esguerrats,
Sentiments esguerrats,
que ja han perdut
el seu deler per enlairar-se’n.
el seu deler per enlairar-se’n.
El costum preval al davant
de tot allò, que en fa remoure
les emocions.
Una criatura s’hi mor,
Una criatura s’hi mor,
de mica en mica,
en fer-ne una tomba
en fer-ne una tomba
de la seva coral·lina;
de les seves querences
de les seves querences
n’ha fet micones,
i, com a bon ciutadà,
i, com a bon ciutadà,
vol recobrar el seu posat.
Desdeny de les veritats i,
Desdeny de les veritats i,
dels sospiralls,
teatralització dels actes fingits;
un rierol cristal·lí s’encobreix,
abrigallat d’astracan i,
a sobre d’ell, un cos nu, hi sura.
teatralització dels actes fingits;
un rierol cristal·lí s’encobreix,
abrigallat d’astracan i,
a sobre d’ell, un cos nu, hi sura.
Mans d’estenalles que
destrament, n’han retallat
les tiges sobreeixides.
Ja no n’hi ha rellucs de verds
ni de porpres,
i, com còrpora eixuta, tot ho esclofolla.
A l’amor se l’ha sacrificat,
i, com còrpora eixuta, tot ho esclofolla.
A l’amor se l’ha sacrificat,
entre esvalots,
i, de llavors ençà, que pètals lleganyosos i, catapultats,
i, de llavors ençà, que pètals lleganyosos i, catapultats,
en són llançats bruscament
com pluges de tulipes...!
Mentrestant, ben lluny,
com pluges de tulipes...!
Mentrestant, ben lluny,
una dona engelabrida,
hi ploriqueja al davant
hi ploriqueja al davant
de les flamarades
llagrimons ensangonats,
llagrimons ensangonats,
mentre una veu rogallosa
li acoloreix somriures
de gerdons.
Adela Payá i Prats
🍓
Adela Payá i Prats
🍓
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada