23 ANYS DE LA MORT DE L’OVIDI MONTLLOR…

                         


                               

Vas omplir la meva jovenesa

amb les teves cançons.

L’amor hi va estar sempre

envoltat amb la teva veu

esplendorosa.

Sempre enyoradissa de les

teves melodies.

De la teva mà, n’he transcorregut

durant tants i tants anys,

que quan hi faig un tomb

pel Passeig del Viaducte,

on llueix la teva escultura

només hi sento que ganes de

ploriquejar o alliçonar-te

com ho va fer la boja Teresa.

La Teresa que ballava i,

s’hi vestia d’època, amb

indumentàries ben antigues,

que semblava trista i joiosa

alhora, com ara mateix

m’hi sento jo...

Adela Payá i Prats