ALLITATS...

ALLITATS...!


Nits: repics de llits,
pètals d’esblaimats
lliris, endintre dels
calzes, omplint-los
de la saba fluvial.
Nits: efluvis límpids,
escampant la foscor
entre el palpís d’uns dits
ensinistrats, en esclarir
baguenys per pa àzim.
Nits: nusos de mans,
i, de peus, de cossos
cargolats, d’alenades
i, d’esbufecs, de bleixos
i, de panteixos...De pits
espillant-se les quatre
aurèoles.
Una cantarella de
solfejades novelles
instaura als eteris
reclams d’estels.
Sospiralls de nebuloses...!
A la conca de les dues
mans junyides,
una espelma
per sempre encesa,
enllumena dues vides,
que encara que isolades,
flamegen totes dues
alhora, en paratges
equidistants.
Als firmaments
cascavellegen les clavilles,
donant pas a la recreació
de tot allò que hi vàrem
amenitzar i, un estellicó
de jade, enduu les inicials
dels nostres noms.






Adela Payá i Prats
              🎺