DESVETLLANT UN SOMNI...

 PINTOR: ANTON SEMENOV




                                  

DESVETLLANT UN SOMNI...!



Dies d’hivern ben plomissols,
espases grisenques,
fent amagatalls
dels raigs assolellats.


El Sol, segrestat entre barrots
de garjoles esponjoses i,
un petit rostre viatger,
escorcolla entre
escletxes de nuvolades,
abocant-s’hi de tant en tant.


Enguany vivim entre boirines;
amb cossos trontolladissos
escampem la gelor què ens
amara de continu.

Mentre, s’hi fan anuncis 

de lletres a sobre de taulers rovellats.


Te n’has fet oblidadís dels

anells argentats;
dels camins que haguessin
dut petges dels nostres peus
annexionats;
dels murals amb poemes
juxtaposats;
d’aquell recorregut que mai 

no hi vas calcigar, 

on una dona t’esperava 

amb la seva valisa sota mà.


Empolainat de putxinel·li 

hivernal i, com un corcó, 

n’has seguit el camí
de tothom, menys el nostre,
on ara hi creixen amb força
els esbarzers
les bardisses i, 

els lledoners.


Jorns amorosits de molts ensopiments,
de descuits i, d’omissions, d’empelts i, de ròssecs.

Llacunes de rancúnies,
que mai no hi varen aprendre
a espolsar-se’n el corquim.


Un reguitzell de cucs,
s’hi estenen per tot arreu,
i, els vampirs a les nits, en fan
queixalades d’obagues,
als fanals dels carrerons.


A d’ella, l’has tinguda que
mossegar, per memoritzar
sentiments que ja no
sabies com n’havies 

de sentir-los i,
en transcórrer el temps, 

tal vegada,
hi despertis a l’ésser 

amorosit,
qui hi rau anestesiat 

de barbitúrics
i, de verins maldestres.







Adela Payá i Prats
              🔌