EL SENDEROL MÀGIC...

AMERICANPSYCHO
" Paisatges Surrealistes "



EL SENDEROL MÀGIC...!



Aquesta matinada 
d’un vint-i-set de febrer del 
dos mil divuit,
et pressenteixo més a prop
que mai.


M’agradaria, encara que no ho
creguis, poder arrencar dels 
arbres, fulles glauques,
d’aquells ametllers, 
ara en floració,
que poguessin donar-me’n
missatges sobre la teva vida.


Saber que encara n’ets viu,
què la teva dèria s’hi mantén
al marge del teu cos, 
i què ja has après a 
assabentar-te’n d’on
s’hi troben els secrets per
haver-los de desxifrar.


Tu, què em deies que 
semblaven dues ànimes bessones;
però que en cap moment,
no hi vas indagar com
s’hi desenganxaven unes
natges a sobre de la teva poltrona.


Què aleshores, et vas atrevir a
posar-li’n forrellats a totes les
nostres paraules, que fins i tot,
t’esbalaïa el fet d’empaitar-les
amb goma d’esborrar.


Les teves estimes d’aiguaneu
en ja sortir-ne l’astre Sol,
es desglevaven per tostemps...!


Un quadre a quatre mans, hi
volia ser pinzellat amb els
nostres dits, i enllà al dessota
d’una alzina, dos seients i un
cavallet, amb capsa de pintures,
ens aguaitava a tots dos plegats.


És clar, què el viatge 
a la Toscana no el faríem ja.
Els somnis viatgers,
s'hi van quedar penjadissos
d’uns records endrapats.


A l’amor el vas enforinyar amb
les teves temences i, encara continues ronsejant pel camins,
a pas lenitiu.


Mentre passejo, el Sol, em pica l’ullet i, em diu què en una sala 
ben menuda d’entre totes
les seves estances,
hi viu un escapoló d’un home,
què en desfer-se 
les volves de neu,
hi va muntar força ploricó,
demanat ajut, per sobreviure
a les querences.







Adela Payá i Prats
              😭