NO HI VA SER...!

Raymond leech ( 1949 )



                                   

NO HI VA SER...!



No hi va ser un amor 
lleial...!


Braços, com a cactus, 
ple de fiblons,
què amb el pas del temps, 
hi anaven encongint-s’hi 
amb agullonades més
gruixudes i, punxegudes.



Cames, perllongades 
de fugides alabastrines,
fent gambades cada vegada
més alleujades, 
perquè n’estaven fetes per 
anar-hi d’un lloc a l’altre,
sense haver-ne de segellar promeses.


No hi va ser un amor
 dolç...!


Algunes llàgrimes s’escolaren per dintre dels nostres cossos, ens vàrem tatuar amb gargots
d’adob i d’aigua,
que de mica en mica, 
els pots sentir saltironejar
per damunt de les cutícules.


Els nostres ulls, el llindar dels adéus, per això insistíem tant en romandre immersos al fons de
les nostres conques, 
sense gens de ganes per
marxar-hi.


No hi va ser un amor
profund...!


Encara que ell, s’hi obcecà 
per dir-me als seus escrits d’antany, que n’era ferit d’amor.


Potser una mena de disculpa grotesca, quan un no s’hi veu 
amb cor per enllumenar 
tot el que ara mateix en fa xixines.


Hi va ser un amor nafrat...!


Doncs, ell, s’hi va baratar 
els seus ulls, fent-los relluir 
de moltes metamorfosis.






Adela Payá i Prats
              💌