TEMPS D’ESCOLA...
Companyes d’un col·legi
d’antany, ens hem reunit
per recordar quan érem nenes.
I, ara et veus com algú que
hi és ja, a vora d’un final
de vida..
Abans tot n’era molt important,
en aquests moments les coses
per tu, escassegen de futurs.
Rostres que et costava identificar,
uns altres inalterables, alguns
desapareguts per malalties
i, altres destrosses.
Has entaulat amistats amb qui
en el passat mai no hi havies
parlat ni un sol mot, i amb qui
haguessis gaudit d’estar a recer
d’elles, te n’adones dels rebuigs
sense origen ni causa.
Molta joia de ser-hi de nou al
centre de la teva infantesa i, de
la teva adolescència.
Però saps que com tostemps
hi romandràs amb la teva
i, ja acostumada solitud. Els
amics de l’ànima no sempre
hi són i, quan vols saber d’ells
o ben bé han marxat lluny del
poble o s’han fet fonedissos.
Malgrat tots aquests raonaments
te n’alegres de tot cor d’haver
gaudit d’aquelles persones que
te n’han fet remembrances de
qui eres tu, quan només en
tenies
dotze o tretze anys.
De la sortida de l’ou a la
preparació
instantània per enlairar-te
a unes altres morades, empolainada
d'indumentàries novelles.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada