DESPIETAT...

                                 

                               

DESPIETAT...

Llevant la pols dels llibres

me n’he trobat dedicatòries

teves...S’hi fa difícil entendre

que acabessis els teus escrits

amb la paraula <Amor>

quan els teus actes, hi van

demostrar, ser-ne escrutadors

de qualsevulla amorositat.

És lamentable que hi fessis

ús dels mots que no es

corresponien...Els que no hi feien

estralls de les querences,

no haurien mai de tenir-ne

el dret a lluir com rètols

d’escaparata, quan només

desitjaves luxúries del moment. 

Trist i llastimer, aquell gust

indecorós a l’hora de jugar

amb els sentiments, propi

dels esgarra cors, qui frueixen

amb el fet d’apuntar al centre

de les coral·lines amb punyals

ben llossats..

Potser un jorn et torni els

llibres que em vas regalimar

i, rellegeixes totes aquelles

paraules teves què en tot

moment hi vas deixar al

descobert, sense ni tan sols

haver-ne tingut la delicadesa

d’abillar-les amb els seus

enagos d’encaixos..

Adela Payá i Prats