A LES GOLFES...

ANTONIO CAPEL



                                       
A LES GOLFES...!



Trasteges d’ací per allà;
caixes velles emplenades
de pols i, 

algunes andròmines
a dintre d’elles;
de tant en tant, hi surt 

alguna panerola i,
encara no saps que en 

faràs amb tantes 

endergues.

.
En ser-hi a frec dels 

embolics, retrocedeixes 

en el temps,
i, enllà n'eres unes 

anyades més jove,
amb pensaments de voliaines,
amb accions de somniadora
i, amb aquell deler, que res no
t’impedia d’emprendre el vol.


Ara, et contemples com una
vella, asseguda al darrere
del finestró, cercant un raig
assolellat que incideixi a sobre
del llibre de torn.

Ja amb prou feines sospires
perquè tot hi vagi bé.

La música al rerefons t’ompli
de molts records, i gairebé
ja te n’has acostumat a deixar
passar les hores ben de pressa.


No aspires a cap futur, perquè
ja has après a instaurar-te
en el present...Des que ell hi va
marxar, vas ensenyar-te
què és inútil <somniar rotllos>

Cal viure cada instant a 

càmera lenta, assaborint 

els seus preludis.


Regirant la seva roba n’has 

trobat monedes antigues: pessetes, duros fins i, tot

monedes platejades
de cent pessetes i, unes 

floretes ben menudes, 

totes ben resseques.


Quan ha plogut des de llavors,
i, a tu, què et fa l’efecte que va
ser ahir, quan ell s’hi va absentar.


Flaires la seva roba antiga i, 

és com sí tanmateix ell s’hi estigués arran teu, dient-te:


“ olora aquestes poncelles “





Adela Payá i Prats