LA PRIMERA
VERITAT...!
Has garlat tantes paraules
mentideres, què em pregunto
sí en saps dir alguna veritat.
M’enforinyo al xacra del teu
cor, on puc advertir un munt
d’estances.
Hi vaig obrint de mica
en mica, totes les portes
i, només trobo espais buits,
menys una cambra,
on n’hi ha llibres antics emplenats de polsim
que parlen d’històries no
relatades mai a ningú.
He descobert, aleshores, que
tu n’eres com una mena de titella manyuclejada
pels falsos déus;
t’han embargolat de la teva
essència vital....Mai no has
sabut realment, qui ets tu.
Tot el que penses i,
dius en són premisses imposades i, gravades
pels teus amos, .....De tu,
cap cosa no n’hi ha i,
els teus sentiments,
fruit de la teva suposada
ànima, te’ls han lladrunyat.
Hauràs d’invertir el teu temps
en recuperar el teu esperit,
reclamar tot allò que et varen
usurpar i, preguntar-li’n
als teus cacics a canvi de quina cosa et varen fer <inhumà>
Has garlat tantes paraules
mentideres, què em pregunto
sí en saps dir alguna veritat.
Potser arribarà un jorn en
el qual t’atreveixis a pronunciar el teu primer postulat autèntic.
Quan s’hi donés el cas,
un caramull de picarols
no deixaran de dringar
durant tot un jorn.
Tanmateix, hi seré
la primera en felicitar-te...!
Adela Payá i Prats
👏
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada