INTIMITATS..!

INTIMITATS..!

Un passeig de Sol
penombrat, on els
núvols et guarneixen
d'abrigalls plomissos.

Catifes de fullaraca
on de passes toves una
descuidada relliscada
et duu a capitombar.

Despullada dels abillaments,
rebolcada al bell mig del fullam
et complaus de fregar la pell
arran del tarquim.

Nua amb collarets
de granadures, rodoles
al damunt de la gespa
humitejada.

Acaronada pels raigs
llumeners et deixes
traginar d'ací per allà on
de sobte una perllongada

llum, et besuqueja de
rodanxes emvermellides,
amb la pell enlluentada
atreus mirades lunars.

L'home aucell es consola
amb el teu cos desabillat,
moixanetes de plomes,
parrupeigs d'afalacs.

Amanyagada per cada
angle, per cada plec,
emvernissada d'ivori
has cantussejat de valent.
 
Acotxada al nierol d'ell,
de pits embeguts,
i natges pessigollades
et delectes per estremir-te'n.

Dels llocs més ombrívols,
els aleteigs de les papallones
et fan apujar a l'empuri,
on trontolladissa t'enlaires.
 
Adormisquejada entre
l'assuaujada herba d'atzur,
uns llavis molsuts han entreobert
portalades d'amarada balma.

Has ballat amb l'home blau
la dansa de l'amor, envoltats
de carícies us heu fusionat
en un únic estellicó.
 
  
 



  
    

Adela Payá i Prats
            🦋
. 

 
 

 

L'HOME ARREPAPAT..!

 

Amadeo Modigliani 

    (1884-1920)




L'HOME ARREPAPAT..!



Per molt què et regalin
dons de vaguetats,
tu sempre t'instal.laràs
còmodament als sellons
fixats al sòl. 
Ni un àpex de territori
patejaràs per por a
esbarriar- te. 


Tot ho recorreràs aclofat
al teu  balancí.
Amb les teves ulleres
de llarga vista, qualsevulla  
curiositat hi serà examinada.  


Bellugar- te des del teu lloc,
requereix un ímpuls en contra
de les ones gravitacionals,
massa esforç per a un ésser
què contempla el món
des dels seus angles esbiaixats,
des de la incredulitat d'allò
què rebleix l'existència
de compassos fora de to.  
   

Inventaràs tot tipus d'alerons
per a desplaçar- te'n a redós
d'un cercle concret, 
delimitat pels llums afegits.
No caldrà inspeccionar enfora
de les demarcacions.
 

Com les estimes, mancades
de límits,
eixamplades de més i més
línies concèntriques, a tu
et farà l'impressió d'allunyar- te'n
ben de pressa, aleshores, et
negaràs en principi, a rodolar
més enllà de l'establert.


Tan sols, escodrinyaràs,
restaràs enganxat dels
teguments, fins que s'esdevingui
un cansanci extrem, al bord del
vertígen, què tot t'ho farà veure 
d'una manera monocromàtica. 
  
Tanmateix, inmòbil habitaràs,
emmagatzemat a l'interior
de l'ou, sense apenes
tenir- ne ganes d'escrostonar
les seves esclovelles. 
 
Presoner per tostemps,
a l'amor l'encalçaràs al
fons dels baguls tancats,  
escadusser de les teves
ànsies de vol, acabaràs per
visualitzar cels curulls
d'aucells, estavellant- s'hi
contra el terregam.        



   
 
 
 
Adela Payá i Prats
             🐚

DE CAMÍ A LA FONT..!

 

Eduardo Kingman

(1913-1997)

DE CAMÍ A LA FONT..!



Anem- nos- en
a la Font del Gorg
a fer-nos un petó
d'amagat.

Flairem els perfums
de les poncelles
en floració.

Enllacem les nostres
llengües com polseres
encerclant els canells.


Anem- nos-en
a la Font del Gorg
a refredar- nos
els cossos d'aquesta
atuïdora xafogor.

Em desbotonaré
la brusa,
m'abaixaré la faldilla
només per a sentir
els teus ulls d'aigua
a sobre de la meva
pell assolellada.

Seré el doll de líquid
diamantí què apaivagui
la teva set.

Anem- nos- en
a la Font del Gorg,
a despitralar- nos-en
i a ajuntar les nostres
còrpores nues,
arran d'un preludi
de mans en moviment.  

Cavalquem entre els
esquitxos de l'aigua,
fem empelts de les
nostres energies
i, renasquem com
un novell ésser
límpid i cristal.lí.   

Anem- nos-en
a la Font del Gorg,
t'empastifaré de
tarquim i dels elixirs
sagrats.

Deixa'm despullar- te
dels teus hàbits i
descordar- te
la sivella del cinturó,
mostra'm l'arquitectura
del teu polit capitell.  
 
Arropa'm al centre
del teu pitram,
n'anirem cargolant- nos
suaument com
heura enfiladissa.

Obri els teus braços,
arreplega'm a frec
de les teves cuixes,
i bressola'm fins a
fer- me baladrejar
com un aucell cantaire.
 
  
 

  

 Adela Payá i Prats
               💕 

LA TERRA SE N'ANIRÀ DE FESTA..!

LA TERRA SE N'ANIRÀ
DE FESTA..!




Les petjades a sobre
del viarany terregós
comencen el preludi
dels esborranys.

La dona d'ahir no és
la d'avui ni serà la
mateixa que demà.
Cicles canviants d'un ésser

què a poc a poc hi va
mostrant- s'hi com una
mena de Sol, cada vegada més
resplendent enmig dels cels.

A més veritats exposades,
més amics perduts, què no
combregaran amb les
mateixes idees.  

Solitud resplendent, on
les enganyifes no en tenen
cabuda, on les veritats
s'omplin de lluïssor. 
 
Cap temença al bell mig d'una
Terra què de bon grat 
n'haurà d'ensenyar- nos
com viure en llibertat.      

Arreplegats entre mocadors,
submisos a les prerrogatives
dels panxuts, les ventades:
sospireigs de Gaia, ens

arrencaran qualsevol embolcall.
Amb Ella n'haurem d'avançar
pel nou món què s'hi apropa,
doncs tot ho haurem d'abrusar. 

El vell món és marceix, anys
vindran de canvis monumentals, 
molts, potser, desapareixerem
víctimes dels esdeveniments.

Només existeix la paüra pels
nostres descendents, sí ja ens
ha tocat viure tanta malastrugança
durant tantes existències

almenys què  Ells hi puguin
fruir de tot allò què se'ns hi va
negar a nosaltres. Hem de restablir
el Paradís tantes voltes saquejat.

Als qui m'heu soltat de la mà,
gràcies, només dir- vos què
no us puc comprendre, n'era
ben evident què vibràvem

amb freqüències ben dispars. 
No connectàvem de cap de les
maneres, però això no disculpa
els comportaments menyspreables.
 

Cadascuna de les bretolades
fumegen a dintre dels perols,
barrejades d'herbes remeieres 
esperen la seva delejada mitosi.

  
 
 


   
 
 
 
 Adela Payá i Prats
               ⭐
 
 
    

 

AMOR FERIT..!

AMOR FERIT..!





D'aqueix amor
en vas fer un pou
de fosquedat,
on els estels
emmirallats,
pensaven que
hi anaven de dol.

Cel d'atzabeja, des
del del qual s'hi
desgranaven llums
de safirs ensutzeïts.

Com llumeta isolada
em vaig arrencar
el vestit de mussolina
ennegrida.

D'aqueix amor
en vas fer retallades
de veritats,
bescanviant- les
per hipèrboles creades
al teu antull.
 
Servit pels fàmuls
i, les minyones del
moment, tot ho vas
arranjar per a fer fora
les estimes,
tot i així, seguiries al
bàndol de la bretolalla.
.
D'aqueix amor
en vas fer escarni
una i altra vegada,
et vas complaure
del teu incessant
rebuig,
no content amb això
t'embriagaries, bevent
dels calzes de llautó,
assaborint vins rancis.
 
A la teva partença
els rellotges escopirien
les agulles dansarines;
a les aigües les nuarien
en llaçades de carabruna
i, un Sol mandarí
llançaria pluges solars
contra tot allò àvid
de lluminàries.

D'aqueix amor, 
del qual en sentiries
tanta por,
sense tu assabentar- te
t'injectaria a dintre
teu, un reguitzell de guspires
inconegudes,
què et trasbalsarien
de dalt a baix.

Hui per hui, comences
a espurnejar fletxes
de lluentons i a prop
de la mort, t'atreveixis
a mostrar- me el què
realment t'hi va inspirar,
a desgrat de les pluges
i de les discòrdies.

 


 

 
 
Adela Payá i Prats
              🍀
  

 



 

 

ÉSSER L'ASE DELS COPS..!

ÉSSER L'ASE DELS COPS..!

Em vas dir:

Un t'estimo burlesc

per a després desdir-te 

de les volences

i bransolejar- t'hi al 

gronxador dels descuits.

M'hi vas murmurejar 

paraules tendrívoles

per a bescanviar- les

pels insults d'allò més

extravagants.

 

De cirereta m'hi vaig

transformar en bruixa; 

d'amoret hi vaig passar

a espantall.

Els jardins dels lliris

refulgien de

cards marians;

El teu cor de dolça   

molsa hi va sofrir

canvis de pedruscall. 

En qüestió de segons

l'amor s'hi va disfressar

de monstre;

pels meus amagatalls

et contemplo amb

dits reblits de coltells.   

Ningú mai em va explicar

què les estimes en tenen

dues cares.

Quin fàstic haver d'entrellucar

els giravolts de les querences.

Ara en tinc pànic d'estimar

a qualsevol home,

tantes dones ferides al

meu clan familiar.

Se'ns ha negat conèixer

als homes de veritat i tan

sols hi posen al nostre

davant  esguerros amb

intencions de danyar. 

M'hi vas xiuxiuejar: un 

t'estimo per a continuació

barrar- me el pas i

acusar- me d'assetjadora.

Jo que em pensava 

què l'amor n'era de veritat. 

Doncs no. Hi va ser un

acudit de molt mal gust.

Potser mereixem açò

en aquest món surrealista?  

 

Ja prou d'enganyifes, 

de jugar amb els sentiments

dels altres,

de posar-li a l'amor

disfresses de conveniències.

Pareu, no més destarifos,

hi som éssers humans

no ninotets de fang i corda,    

pareu, si us plau.

Ja n'hi ha prou i massa. 

 

Tan sols heu d'emigrar

a <Monsterland> 

i deixar- nos en pau. 

Enllà gaudireu de cadascuna

de les vostres trapelleries. 

  

       

 

 Adela Payá i Prats 

🍂

 

PENSAMENTS D'AVUI..!

 

Pintura: Remedios Varo
      (1908-1963)

PENSAMENTS D'AVUI..!

(27-10-2020)

No vulguis comprendre 

mai els pensaments i els 

sentiments dels altres.

Cadascun de tots ells  

enduen ombres enganxades

de moltes distintes varietats.    

Algunes criatures 

amb aparença humana, 

poden no ser- ho,

d'altres, han extraviat

la seva ànima sense

adonar- se'n.

Així què segueix el teu 

caminoi, no precises de les respostes per a continuar

pels teus senderols. 

No s'hi val tant d'esforç. 

Millor, avancem, deposant

un rastre d'obagues al seu

antull i, no ens enforinyem

al seu interior, on restaríem

tostemps convulsionats.

  

Prosseguim amb fanals 

encesos,

escridassem ben fort quan

els desconsiderats baguenys

s'hi atansen amb delits

per enxampar-nos- en.

El més valent i agosarat

serà espurnejar- los amb

feixos de llum i, aleshores,

assolir què s'enllumenen.

 

No miris enrere, 

passet a passet hi

anirem en direcció

envers el nostre destí. 

Ens desfarem de les 

ombrívoles xarxes

 i, a la fi ataüllarem tot allò

que s'hi va entelar 

d'escamotejades argúcies.

   

 

 

 

 

Adela Payá i Prats 

     🍀