AMOR FERIT..!

AMOR FERIT..!





D'aqueix amor
en vas fer un pou
de fosquedat,
on els estels
emmirallats,
pensaven que
hi anaven de dol.

Cel d'atzabeja, des
del del qual s'hi
desgranaven llums
de safirs ensutzeïts.

Com llumeta isolada
em vaig arrencar
el vestit de mussolina
ennegrida.

D'aqueix amor
en vas fer retallades
de veritats,
bescanviant- les
per hipèrboles creades
al teu antull.
 
Servit pels fàmuls
i, les minyones del
moment, tot ho vas
arranjar per a fer fora
les estimes,
tot i així, seguiries al
bàndol de la bretolalla.
.
D'aqueix amor
en vas fer escarni
una i altra vegada,
et vas complaure
del teu incessant
rebuig,
no content amb això
t'embriagaries, bevent
dels calzes de llautó,
assaborint vins rancis.
 
A la teva partença
els rellotges escopirien
les agulles dansarines;
a les aigües les nuarien
en llaçades de carabruna
i, un Sol mandarí
llançaria pluges solars
contra tot allò àvid
de lluminàries.

D'aqueix amor, 
del qual en sentiries
tanta por,
sense tu assabentar- te
t'injectaria a dintre
teu, un reguitzell de guspires
inconegudes,
què et trasbalsarien
de dalt a baix.

Hui per hui, comences
a espurnejar fletxes
de lluentons i a prop
de la mort, t'atreveixis
a mostrar- me el què
realment t'hi va inspirar,
a desgrat de les pluges
i de les discòrdies.

 


 

 
 
Adela Payá i Prats
              🍀