VIDA DE MOTS ESCARSERS..!

 

VIDA DE MOTS
ESCARSERS..!



Hi vaig començar a
viure silenciosament
amb les paraules
mínimes per a subsistir.

Tothom s'hi pensava què
n'era autista, però només
n'eren petites murades,
cuirasses de protecció.

Després, potser, em
vaig atrevir a mussitar
mots escadussers de
qualsevol aldarull.
 
No n'era por a l'existència,
n'era una fredor què em
muntava des dels peus
fins al cap, en albirar

eixa voracitat amb la qual
alguns llambrots fingidors
de la fam, tot ho devoraven
amb col.losal avidesa.
 
N'era la persistència d'alguns
per arrassar- ho tot
sense contemplacions;
posseir a costa de posseir.

Difamacions del que no
som, s'escolten a cops de
campanades, però els
veritablement humans

ens delectem per millorar
la nostra Terra, els qui feu  
sorna de les bondats, 
s'haveu preguntat a quins

botxins obeiu, al davant
de quines entitats en
feu lloances? O potser
n'esteu folrats d'escates?   

Hui per hui, en comptes
de parlar, escric enmig
de la Natura, entaulo diàlegs
amb els éssers ombrívols.

No em complau la companyia
dels qui es comporten
deshonestament; dels qui
no saben respectar a ningú.

M'estic en silenci, perquè
m'agrada escoltar eixos
xiuxiuejos què es desprenen
dels isolats paratges.

Enllà no arribin les gelosies
ni les enganyifes, tampoc
les ambicions ni les vanitats;
només s'hi respira quietud.
 
M'estaré recollida entre
petalines nívies, fins que
sigui l'hora de fer-ne
viatges pel Cosmos.
 
De moment, sostinc la
llum junt als meus germans
humans, amb l'esperança de
sotjar meravelles al planeta.

Quan estigui cara a cara
amb els amics de l'ànima,
potser m'animi a parlotejar,
ara, deixo dormir als mots.   

Em plau jeure'ls, en coixins molluts, els acotxo amb flassades enrossides, dilatant els seus muts sons.

S'expandeixen de somnis.    




 
  
Adela Payá i Prats
             ☘