TENYIDA DE ROIG..!

 

TENYIDA DE ROIG..!



El xic, dorm tranquil:
revoleteig de campanes;
té somnis ben particulars,
d'eixos que mai no en
seran acomplits.

Per què no imaginar
el que en cap moment
no se'n farà real.?
Una al.lucinació
esplaiant-se de grandària
a dintre de la testerola.

El xic, mira un pedra,
al seu cap, imagina
què en té dibuixat
un portell i, s'endinsa
al seu interior, on
descobreix esbalaït
un munt de nous
personatges.
N'hi ha vida al món
mineral...!

Rau desconcertat
en assabentar-se
què la seva desestimada
només és complau
en la profunditat
de les ànimes,
no en les pellofes
empastifades.

Per això, ell, ha gosat
d'emprar els qualificatius
més deshonests;
al seu suposat amor el
colra dels epítets
més desllustrats. 

El xic, inventà un món
d'enganyifes,
que fins i tot, el traslladà
al seu cor d'estalactites. 

N'és a punt de introduir-se
al fons de la fosca
i, desolada espluga;
escriu el seu nom a l'inrevés;   

només en penetrar al seu
interior, comença la seva
transformació.   

S'hi nodreix, com aperitiu,
de mussols vius;
el seu immens cos el
raspalla amb macolins
punxeruts;
enmig dels aiguamolls
s'atipa de tot tipus
d'animalots. A la seva
desamada li n'ha ofert
una ara de pedra,
reblida de tot tipus
de relíquies i, d'esquelets
de bèl.lües.
  
El xic, és un ésser
fora de lloc, gens corrent,
ella, la desamorosida,
el va guipar i, li restaren
cames per a enfugir- se'n.

A les nits, el xic, en fa
rituals negres davant
del foc, encerclat de
còdols,... Tot despullat
inicia el ball dels diablots;
mentrestant, ella,
s'hi capbussa en una
bassa perfumada
d'essències aromàtiques. 
 
El xic s'abraça al foc,
rememora el cos de la
femina, tenyida
de vermellons, on des dels
seus llavis li semblava
que brollavin
serps de coloraines.
 

Ella, s'hi complau amb
els xipogeigs de les aigües.
En sortir-se del bassiol
lluïa de ronxes carmesí
als glutis, a la xitxirinel.la
i, al pitram. Els seus
musells refulgien de butllofes
a punt d'eclosionar. 
 
De l'esquena li van llucar
dues ales com ventalls
desplegant- s'hi i, en ser-ne
esguardada, per una multitud
inquieta, se'n feien aquesta
pregunta:
Àngel o Dimoni.?





     
    

     

Adela Payá i Prats
             💗