LA FUGACITAT D'UNA LLÀGRIMA..!

LA FUGACITAT D'UNA
LLÀGRIMA..!



En fas un esclat de
fingit riure
enmig de l'entarimat;
estiregasses els
llavis com raïm
esbadellat entre
les dents,
extraient el saborós
suc regalimat.
Declames mots alletats
d'espícules.
 
 
Te n'has fet oblidadís
dels misteris encoberts
als jeroglífics;
al davant dels pergamins,
tot ho haguessis volgut
esborrar, però la guardiana
del lloc, t'ho ha impedit.
 
Demostracions del què
no n'és, et duu de cap,
per tal d'amagar les
crueltats més vils, més
despietades. 

Xafigues les pedres
amb ràbia, et delates
de petjades inscrites
a sobre de la gleva i,
Gaia te n'ha descobert
entre milions de
criatures.

N'has segut llegit, i la
Mare Terra et nega 
els seus fruits com tu
n'has negat el cor als
teus germans.
 
Les lletres s'han abillat
de blanc, invisibilitzades,
s'ajoquen a sobre del
paper blanc satinat,
dormen plàcidament.

Han decidit el.ludir
l'acèrrima persecució
del teu llambregar
tan continuat.

A dintre del triangle,
restaràs limitat pels
tres costats,
sense ventanals ni
portells, n'hauràs
d'aprendre a eixamplar
el teu espai o dit d'una
altra manera:
n'hauràs d'ampliar la
teva adormida i mandrosa
consciència.


Aleshores, no te'n riuràs
de ningú en assabentar- te
de tot el mal què has
implantat en uns altres
éssers, potser què fins i tot,
hi vessis més d'una
llàgrima fugaç.



   
 
 
Adela Payá i Prats    
             💧